La famosa pregunta de Josep Pla “I això qui ho paga?” quan arribava per mar a Nova York i veia enlluernat la lluminària nocturna de la ciutat, és de clara aplicació al discurs d’investidura de Sánchez i als seus prolegòmens, que no són altres que els acords establerts amb Sumar i el conjunt de partits independentistes de Catalunya, el País Basc i Galícia.
Alguna instància independent i rigorosa hauria de posar negre sobre blanc el cost d’aquests pactes i afegir-hi els que va plantejar ahir que, sense ser extraordinaris, s’afegeixen a una llarga llista de compromisos en un escenari fiscal i financer que més aviat hauria de començar a ser restrictiu si es volen complir els compromisos amb la UE.
Sánchez s’ha compromès a mantenir i ampliar el transport públic gratuït per a menors, joves i aturats. Sense majors precisions, prorrogar les rebaixes de l’IVA fins a juny, millorar el bonus jove per al lloguer, que ara té una dotació de 250 euros mensuals, i elevar el llindar de renda dels que s’hi poden acollir, fins als 38.000 euros. Amb tot, la promesa més gran és la de disposar de 183.000 habitatges destinats a lloguer social i assequible. Una xifra tan voluminosa que ben aviat necessitaria un calendari per resultar creïble.
També es va comprometre a crear un fons per indemnitzar a les víctimes de la pederàstia, s’entén que a totes, i va apuntar que aquest delicte contemplaria també els casos històrics i prescrits. És clar que ho deia referit a l’Església, però no s’entendria ni segurament seria constitucional que aquesta condició no s’estengués a totes les víctimes, perquè, recordem-ho, segons el mateix informe del Defensor del Pueblo només un 0,6% dels casos guarden relació amb l’Església i, per tant, el 99,4% restant tenen altres orígens: una part 15 vegades major que l’eclesial relacionat amb l’escola, sobretot pública, i els àmbits de l’administració relacionats amb els infants i adolescents. En conseqüència, si això va seriosament, indemnitzar tanta gent, indemnitzar totes les víctimes, significarà una fortuna molt important.
També es va comprometre a què hi hagués atenció de salut mental per a tothom i un pla radical per reduir les llistes d’espera de la sanitat. Així mateix es va comprometre a què les ajudes per la dependència tindrien un termini màxim de 30 dies. Ara tot plegat caldrà veure com es concreta.
És clar que mentre ERC i Junts li donin suport, aquests altres possibles incompliments no tindran repercussió. Amb tot ,existeix una variable independent que es diu UP que si bé forma part del pacte, ja s’ha autoexclòs de Sumar i anirà per lliure. Aquesta variable es mourà en una doble tensió. La de fer complir els acords i de continuar tocant poder que perdria si trenqués amb Sánchez, fet que provocaria una convulsió extraordinària perquè automàticament el president del govern es quedaria sense la majoria necessària.
Loading ...
