En termes objectius, els partits independentistes que estan al govern encaren el període preelectoral en condicions molt desfavorables. El desastre de gestió de la Generalitat ja és assumit per propis i estranys. Un president que s’ha convertit en una paròdia d’ell mateix, la ineficàcia clamorosa i patètica de la consellera de Sanitat, el fracàs absolut del conseller de Treball, Afers Socials i Família que viu una vida política en l’ostracisme, però a qui Torra no ha tingut autoritat per fer-lo fora, perquè com Vergès, pertanyen a ERC i aquest és un govern i un president que només mana a una part dels consellers. La sortida amb una relativa normalització a causa del tercer grau dels empresonats va traient dramatisme a la seva figura i progressivament deixaran de ser icones del moviment independentista per recuperar la seva funció de personatges polítics. Aquest fet, que és bo, com ho seria encara més la seva llibertat total, té per a l’independentisme l’inconvenient de treure pressió a una de les seves reivindicacions, ben bé quasi única, al llarg d’aquests mesos: els empresonats i la campanya del llacet groc.
Ni Junqueras ni Puigdemont manifesten la voluntat d’actuar com a grans líders capaços d’estar per sobre dels interessos més petits dels membres del seu partit al govern. En lloc d’assumir la realitat de la mala gestió intenten justificar-la i en fer-ho queden contaminats per aquesta dinàmica creixent de falta de credibilitat dels nostres governants. Que Junqueras intentés en la seva entrevista a TV3 explicar que Alba Vergès no tenia una especial responsabilitat perquè tothom ho havia fet igual de malament, és un pèssim símptoma que ni tan sols aquests lideratges mitificats tenen capacitat regeneradora per a l’independentisme.
En la mesura en què no s’aconsegueixen reduir el nombre de persones contaminades i la taxa de transmissió, la recuperació, modesta però necessària del tercer trimestre, no s’haurà produït i, en conseqüència, l’economia catalana s’ensorrarà un pas més, amb el risc quasi cert que a la tardor, quan tothom estigui més temps en espais tancats i les ventilacions siguin més deficients, el coronavirus colpegi amb força. Si això es produís, i la campanya de vacunació de la grip no comença aviat ni és eficient, tindríem un últim trimestre també molt negatiu i en conseqüència hauríem passat una situació de contracció econòmica forta, de liquidació de la demanda des del 14 de març, per tant, pràcticament quasi tot l’any. Això farà que no hi hagi recuperació en “V” sinó que hi hagi un procés d’anar vegetant pel fons de la crisi, una “L”, amb una recuperació posterior que estarà molt en funció encara de l’epidèmia al llarg de l’any que ve, perquè la vacunació massiva no haurà arribat.
En aquesta tessitura l’independentisme només pot prometre il·lusions cada vegada més mancades d’un fonament, perquè totes les anteriors iniciades amb la independència exprés han finalitzat amb fracassos espectaculars, com el d’ara amb el coronavirus. Però l’independentisme considera que tot això pot ser fàcilment superat si aconsegueix traslladar a l’imaginari col·lectiu, que la crisi de la Covid-19, econòmica, social, totes les crisis, són culpa d’Espanya i no dels catalans. I això ho focalitza amb una imatge ben concreta i tangible: la de la corona, els borbons. Això explica el que Torra s’hagi despatxat en plena crisi amb l’anunci d’una querella contra el rei emèrit o que maldi contra la figura de Felip VI. Ell serà el boc expiatori de la campanya independentista allà on es concentraran, o intentaran que així sigui, totes les frustracions i mals humors de la ciutadania.
Loading ...
