Les tres últimes enquestes fetes públiques, respectivament, els dies 24, 25 i 26 de juny, donen una fotografia bastant exacta de quin pot ser el resultat electoral. Si bé, sobretot en relació amb els percentatges de vot, és més difícil deduir d’aquí quin serà el resultat final després de la segona volta. Com és sabut, França té un sistema electoral molt específic que va anar en el mateix paquet que definia la Cinquena República, fundada pel general De Gaulle.
Es tracta d’un sistema majoritari per circumscripcions uninominals on els electors de cadascuna escullen el seu diputat, com passa amb els sistemes majoritaris del Regne Unit i dels EUA, però amb la diferència que, si cap dels candidats supera el 50% dels vots, es farà una segona volta a la qual accedeixen el primer i el segon classificat, i en determinades condicions, el tercer. Es passa així d’una elecció on concorren tots els partits, que és la que es farà aquest cap de setmana, a una altra on bàsicament tot es juga entre dos candidats. Aquest sistema està pensat per afavorir la formació de la majoria presidencial en la segona volta. Es diu que a la primera volta es vota d’acord amb la preferència de qui es vol que guanyi i a la segona es vota en contra de qui no es vol que guanyi.
La jugada de Macron de convocar ràpidament les eleccions li ha sortit molt malament. La causa ha estat que els diversos grups d’esquerra, en lloc de presentar-se fragmentats com és habitual, han confegit una aliança àmplia, el Nou Front Popular, que va des dels socialdemòcrates fins a l’extrema esquerra de Mélenchon, passant per verds, comunistes i trotskistes.
És una aliança fràgil. No està pensada per governar. Segurament l’endemà de les eleccions es fraccionarà al parlament en dos o tres grups, però electoralment ha configurat el pol alternatiu a l’Agrupament Nacional, deixant reduïda a la tercera posició la majoria presidencial de Macron, que farà que un gran nombre dels seus candidats desapareguin a la primera volta, perquè la competició que es produirà amb més freqüència serà entre el Nou Front Popular i l’Agrupament Nacional.
En aquestes característiques, és evident que les enquestes poden ser molt exactes en els resultats pel que fa al percentatge de vot, però poden tenir molta dificultat a identificar què resultarà d’aquest procés d’eleccions successives, sobretot perquè no hi ha models que recullin bé les actuals alternatives en joc.
L’assemblea francesa té 577 diputats, la majoria està en els 289, i els resultats més previsibles se situen entorn del 36% per a l’Agrupament Nacional, entre el 27% i el 29% pel Nou Front Popular, el 20%-21% pel partit de Macron, la majoria presidencial, i entre el 6%-7% per Els Republicans, la dreta francesa de tota la vida. Algunes de les enquestes s’atreveixen a traduir-ho en escons i altres no, i els resultats que s’obtenen oscil·len entre els 230-240 escons per a Le Pen, una majoria important però lluny de l’absoluta, un ventall més ampli per al Nou Front Popular, entre 165 que seria un resultat que quedaria molt curt i 195 que seria un èxit, i una opció pels seguidors de Macron lleugerament per sota o per sobre dels 100 escons. Els Republicans n’obtindrien entre 37 i 40.
Per tant, Le Pen no tindria majoria absoluta per governar, i si compleix el compromís del seu candidat, no formaria govern. El problema és que aleshores no hi ha majories alternatives fàcils, perquè el Nou Front Popular difícilment constituiria un tot que pogués pactar amb els macronistes, i la suma de la seva fracció més socialdemòcrata amb aquests últims quedaria molt lluny d’una majoria suficient.
En conseqüència, la previsió, que no quedarà aclarida el pròxim diumenge, oscil·la entre una victòria de l’Agrupament Nacional amb capacitat o no de formar govern, i la ingovernabilitat de la nova assemblea.
