La presidència semestral Txeca de la UE (juliol-desembre 2022). Prioritats

Costa de trobar  comentaris en els mitjans de comunicació  dedicats a l’actual presidència semestral  de la UE que correspon a la República Txeca, un petit estat centreeuropeu. El contrast és  gran amb relació a l’atenció mediàtica prestada a l’anterior presidència semestral a càrrec de França, un dels dos països anomenats  “grans” de la UE, al costat d’Alemanya.

Els diferents estats membres de la UE assumeixen, per torn de sis mesos, la Presidència del Consell de la UE.  Durant  un semestre, l’Estat  de torn presideix les sessions a tots els nivells del Consell, contribuint a garantir la continuïtat del treball de la UE en aquesta institució.

Malgrat que l’elecció ja fa més d’una dècada d’un president permanent del Consell Europeu  (lloc que ocupa actualment el belga Charles Michel) hagi tret algunes competències a les presidències rotatòries semestrals (i reduït el nombre de cimeres, ara més concentrades a Brussel·les), val a dir que continuen tenint influència sobre tot perquè són responsables de quelcom important: introduir o  treure assumptes  de l’agenda de les reunions dels ministres.

Al costat de la guerra d’Ucraïna, Txèquia haurà d’afrontar problemes tan greus com l’assegurança del subministrament  energètic, l’elevada inflació i la reducció d’emissions d’efecte hivernacle.  Praga contempla la seva feina com la d’un Estat europeu “encarregat de coordinar la lluita contra  totes aquestes crisis“. “Ho farem   amb humilitat“.  “El focus de la presidència consisteix  en els següents temes: guerra d’Ucraïna, seguretat energètica, inflació, acords comercials i canvi climàtic“.

L’actual coalició txeca en el Govern és proeuropea i conservadora, en clara contradicció amb anteriors Governs, com el que va liderar fa poc el famós economista Andrej Babis, empresari multimilionari euroescèptic. Babis no creia en les presidències semestrals europees i les considerava “una pèrdua de temps”.

Els estats membres que exerceixen la Presidència col·laboren estretament en grups de tres, denominats “Trios“. Aquest sistema  fou instaurat pel vigent Tractat de Lisboa l’any 2009. El Trio fixa els objectius a llarg termini i elabora un programa comú  amb els temes i assumptes principals que abordarà el Consell en un període de divuit mesos.  D’acord amb aquest programa, cadascun dels tres països elabora un programa semestral amb un major detall. El Trio actual està integrat per les Presidències francesa (anterior),  txeca (actual)  i sueca (propera). Després de la presidència sueca vindrà l’espanyola ( juliol-desembre de 2023). Espanya ja s’està coordinant de cara a preparar la seva presidència.

Les prioritats oficials de la Presidència txeca queden reflectides en el seu lema: “Europa com a missió: repensar, reconstruir, repotenciar“.

Aquest lema és tant un testimoni com un recordatori de la necessitat de treballar contínuament en pro d’una Europa moderna i operativa. Expressa el compromís de reforçar la llibertat, la responsabilitat, la seguretat i la prosperitat comunes.

Durant aquest període semestral en el qual la República Txeca ostentarà per segona vegada la Presidència del Consell de la UE, l’activitat se centrarà oficialment en cinc àmbits prioritaris:

• Gestió de la crisi dels refugiats i recuperació d’Ucraïna després de la guerra.
• Seguretat energètica.
• Reforç de les capacitats de defensa d’Europa i la seguretat del ciberespai.
• Resiliència estratègica de l’economia europea.
• Resiliència de les institucions democràtiques.

Els txecs són conscients que Europa confronta actualment molts problemes i reptes, però pensen que si els europeus actuen amb unitat i determinació tiraran endavant més forts i resilient de totes les proves a superar.

La Presidència txeca ha establert formalment quatre àrees geogràfiques prioritàries: Europa de l’est, Balcans occidentals, Indo-Pacífic i Sahel.

Petr Fiala, actual primer ministre conservador, fervent defensor de l’ampliació europea cap a l’est, ha declarat el següent en presentar el programa de la Presidència txeca: “Podem dir que el món no serà el mateix després de l’agressió de Rússia contra Ucraïna. Volem participar activament i reescriure el futur d’Europa. La invasió russa ha fet tremolar totes les nostres certeses. Ha posat de manifest la debilitat de l’arquitectura de seguretat europea, que haurem d’abordar d’una manera nova i, sobretot,  activa i no solament com a observadors que depenen d’altres. Hem de reduir amb rapidesa la dependència d’Europa de l’energia russa i avançar cap a la nostra autonomia estratègica”.

El govern txec usarà la cimera que tradicionalment continuen organitzant les presidències rotatòries per a reunir a Praga, a principis d’octubre, als màxims dirigents europeus per a un debat informal. El primer ministre vol que es discuteixi seriosament sobre l’ampliació de la UE a Ucraïna, Moldàvia i els Balcans. I també vol que el president ucraïnès, Volodimir Zelenski, assisteixi per primera vegada en persona a una cimera europea. Txèquia vol avenços concrets en el dossier d’ampliació, no simplement una cimera de bones paraules com la celebrada el 23 de juny a Brussel·les, sota presidència francesa, que va acabar amb els presidents dels països balcànics denunciant que les negociacions continuaven bloquejades per raons polítiques en diversos estats membres, no pas per la manca d’avenços.

Brussel·les temia fa uns mesos que la  presidència txeca pogués convertir-se “en un moment fort“ per als estats del Grup de Visegrad (format per Polònia, Hongria, Txèquia i Eslovàquia) i les seves tendències euroescèptiques.  Però el cert és que la guerra d’Ucraïna  i els resultats electorals als diferents quatre països membres d’aquell Grup han minvat la seva unitat.

la bronca que la Comissió Europea manté amb els governs polonès i hongarès serà present durant tota la presidència txeca

De totes maneres, la bronca que la Comissió Europea manté amb els governs polonès i hongarès serà present durant tota la presidència txeca. El líder populista hongarès, Viktor Orban, amic i admirador de Putin, continua bloquejant dossiers i lluita perquè la Comissió Europea lliuri els fons europeus que li tocarien a Hongria i que manté bloquejats per les seves violacions de l’estat de dret.

El comportament de Polònia  amb la UE és encara més virulent que l’hongarès. El Govern polonès acusa la UE “d’imperialista“ i amenaça de “fer-li la guerra” si li continua negant, com ho fa amb Hongria, els fons europeus de recuperació pertanyents al programa Next Generation EU. Sense precisar en què consistiria el “foc d’artilleria“ que pensa obrir contra la UE, Varsòvia ha obert un inusitat canoneig verbal.

Polònia se sent forta com a país occidental clau (situació geogràfica, dimensió territorial i demogràfica, nombre de refugiats ucraïnesos rebuts, etc.) en relació amb la guerra d’Ucraïna, i particularment important per als Estats Units, que subministra armes a Ucraïna sobretot des de territori polonès, on construirà pròximament la seva base militar més important d’Europa.

El dia 9 d’agost el portaveu del partit governant, Dret i Justícia, va obrir foc contra la UE després que la Comissió Europea declarés que Polònia no havia complert les exigències de la UE de fer marxa enrere en el seu atropellament al poder judicial i del restabliment de la independència dels jutges. El dia 10 d’agost el cap de Govern, Mateusz Morawiecki, va acusar la UE de practicar “un imperialisme cap als països membres menors” i va comparar-la amb la Rússia de Putin. “La posició d’Alemanya i França a la UE pesa més que tots els altres països membres junts”, ha escrit recentment en un article publicat al diari alemany Die Welt. Per la seva banda, Jaroslaw Kaczinski, el gran líder polonès a l’ombra, acaba de declarar en nom d’un nacionalisme delirant que “a Polònia no acceptem els plans conjunts d’Alemanya i Rússia de dominar Europa”.

Txèquia desitja que tots aquests “comportaments  poc europeus” que es produeixen dins de l’afeblit Grup de Visegrad “taquin“ el menys possible la seva presidència semestral europea.