Ahir en l’inici del debat d’investidura de Sánchez i després de finalitzar la seva intervenció ja es va produir la primera crisi de l’acord entre JxCat i el PSOE. El motiu va ser una trucada urgent de Puigdemont manifestant la seva disconformitat amb la manera que Sánchez havia tractat l’amnistia, com un gest de generositat i perdó per la seva banda, i perquè tots els afers relacionats amb Catalunya i el contemplat amb el pacte no havien aparegut. Aquesta trucada va obligar a una reunió d’urgència entre negociadors socialistes i els representants de Junts al Congrés, que van reconduir la situació.
Aquest fet explica el to de la intervenció de Miriam Nogueras que, segurament, va ser el plantejament que de tots els que es van produir ahir més va desequilibrar al candidat a la presidència del govern, perquè posava negre sobre blanc l’abast dels compromisos contrets i això generava una forta incomoditat en les rengles socialistes i una notable alegria en les populars perquè feia evident que les cessions eren moltes i importants.
I això també explica el to de la resposta de Sánchez dient-li a tot que sí, sense, però, entrar en cap aspecte concret. Va ser una satisfacció formal de la reclamació de Puigdemont, però gens real. I és que el president de la Generalitat, Puigdemont (perquè aquest és el tractament correcte a tots els que han estat presidents), tenia molta raó.
Sorprenentment, el tema de l’amnistia no va sortir fins a les 13:25 h. però a les 13:28 ja estava criticant una vegada més a Vox. O sigui que va ser una aparició instantània. I sobre Catalunya, poca cosa va dir. Segurament, és la intervenció de Sánchez com a candidat que menys text ha dedicat a la qüestió catalana i per descomptat no va fer cap referència als extensos pactes signats per Junqueras i Puigdemont. Per això paga la pena recordar els punts principals que Sánchez no ha esmentat.
En relació amb els acords amb JxCat
L’existència de dues comissions: una relació amb avenços concrets lligats a l’autogovern i l’altra que es reunirà fora d’Espanya per tractar de la qüestió del compliment de l’amnistia i posar sobre la taula, per part de Junts, el referèndum d’autodeterminació, sempre sota la mirada d’una instància estrangera i independent encarregada de supervisar la marxa dels acords. En aquest àmbit Junts plantejarà el referit referèndum emparat en l’article 92 de la Constitució, mentre que el PSOE farà una contraproposta dirigida a un ampli desenvolupament a partir de l’Estatut del 2006 i el reconeixement de la singularitat institucional, cultural i lingüística de Catalunya. Tot això evidentment s’ha de concretar perquè com no hi haurà referèndum, almenys sabrem què vol dir el desenvolupament estatutari i la singularitat catalana.
També es plantejarà un nou sistema de finançament que faciliti el 100% dels tributs que es paguen a Catalunya a la Generalitat per part de JxCat, mentre que el PSOE apostarà per mesures que permetin l’autonomia financera i el diàleg sobre l’actual model de finançament. Un altre terreny que és bo que es precisi aviat per saber de quin pal es va.
L’amenaça de no donar suport a Sánchez al llarg de la legislatura si tot això s’incompleix o si el concepte del lawfare no es fa efectiu, planarà des del minut 1, com ja es va veure ahir. I en tot cas posarà a prova la credibilitat de Junts davant el previsible incompliment de Sánchez.
I el que planteja ERC?
És també molt important. Traspàs de Rodalies i el seu finançament, els resultats de la taula de negociació, diàleg i acord, la millora de recursos públics destinats a Catalunya en termes de pressupostos com de fons europeus, el finançament de l’ampliació de la policia i del personal de presons, la reunió durant el primer trimestre del 2024 de la comissió bilateral per abordar els punts del diagnòstic comú contemplat en el text, com assolir un finançament adequat dels serveis públics de Catalunya i assegurar els compromisos d’inversió de l’Estatut d’Autonomia, més recursos per investigació i desenvolupament, beques i ajudes als estudis, com a principals qüestions.
El que passa és que, mentre entra en el regne del possible que si Sánchez incompleix, com és la seva especialitat, els acords, Junts pugui fer saltar la banca, ningú es creu que el partit de Junqueras per molt d’esquena que es posi el govern, posarà en risc la seva continuïtat. Aquesta és la gran diferència, almenys en el pla teòric, entre uns i altres.
L'amenaça de no donar suport a Sánchez al llarg de la investidura si tot això s'incompleix o si el concepte del lawfare no es fa efectiu, planarà des del minut 1 Share on X
Loading ...
