Poema de Nadal de David Jou

Compte amb l’amor, Amor, que prendràs mal.

Vens en secret, vens per a tots, i a tants no cal

que vinguis, ni que estimis, ni que moris, ni que salvis!

Els és indiferent que vinguis o te’n vagis.

Un solstici més, tan sols, cada Nadal.

 

El nostre amor, lluny de l’Amor, és tan petit,

tan limitat, tan insegur, tan desnerit!:

el trasbalsa un plor, l’enlluerna un regal,

el sacia un plaer, és possessiu, sensual …

Però a voltes creix tant que té gust d’infinit

i sentim molt endins no sé què que supera

equinoccis, solsticis, hiverns, primaveres.

 

Així és, de vegades, la nit de Nadal,

enllà del solstici, la festa i la casa:

un Nen, una cova, una intempèrie, una brasa,

una escletxa roent en una ombra banal.

 

Compte amb l’Amor, amors, que tot ho arrasa,

i ho refà i ho recrea més nou i més alt

quan ve d’un Déu que tot ho pot, que tot ho val.

 

David Jou i Mirabent és científic, poeta, escriptor, Doctor en ciències físiques i Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. President de la Fundació Joan Maragall.

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.