Compte amb l’amor, Amor, que prendràs mal.
Vens en secret, vens per a tots, i a tants no cal
que vinguis, ni que estimis, ni que moris, ni que salvis!
Els és indiferent que vinguis o te’n vagis.
Un solstici més, tan sols, cada Nadal.
El nostre amor, lluny de l’Amor, és tan petit,
tan limitat, tan insegur, tan desnerit!:
el trasbalsa un plor, l’enlluerna un regal,
el sacia un plaer, és possessiu, sensual …
Però a voltes creix tant que té gust d’infinit
i sentim molt endins no sé què que supera
equinoccis, solsticis, hiverns, primaveres.
Així és, de vegades, la nit de Nadal,
enllà del solstici, la festa i la casa:
un Nen, una cova, una intempèrie, una brasa,
una escletxa roent en una ombra banal.
Compte amb l’Amor, amors, que tot ho arrasa,
i ho refà i ho recrea més nou i més alt
quan ve d’un Déu que tot ho pot, que tot ho val.
David Jou i Mirabent és científic, poeta, escriptor, Doctor en ciències físiques i Catedràtic de física de la matèria condensada a la Universitat Autònoma de Barcelona. President de la Fundació Joan Maragall.
1 comentari. Leave new
Excel·lent poema de Nadal!!!