Silicon Valley (“vall del silici”) és el nom informal que rep la regió sud de l’àrea de San Francisco, a Califòrnia. L’indret, anomenat així en referència al element químic indispensable per a la fabricació de xips i altres components electrònics, concentra quasi bé tots els grans actors de l’economia digital: Apple, Alphabet (Google), Facebook i Intel en són tan sols alguns exemples.
Gràcies al boom de la informàtica i més recentment, de internet, Silicon Valley i San Francisco s’han convertit en la regió amb els sous mitjans més elevats del món. Això ha fet que el cost de la vida hagi arribat a uns llindars inimaginables a Espanya.
Per exemple, les autoritats consideren que una família de quatre membres resident a San Francisco que disposi d’uns ingressos anuals de 110.000 dòlars (uns 98.000 euros) té una renda baixa i es troba en risc de pobresa. A Espanya, els ingressos mitjans d’una llar se situaven el 2015 en els 26.700 euros.
“Les tendes de campanya s’han convertit en part del paisatge”
L’auge econòmic de San Francisco i la seva àrea metropolitana ha tingut un fort efecte secundari: augmentar dràsticament el numero de sense-sostre, fins a un punt que la consultora McKinsey & Company, poc sospitosa d’alarmisme social, afirma que la situació ha pres “la proporció d’una crisi”.
L’àrea de la badia de San Francisco s’ha convertit en la tercera zona dels Estats Units amb un major numero de sense sostre, després de Nova York i Los Ángeles. McKinsey descriu el fenomen: “els campaments de tendes de campanya s’han convertit en part del paisatge de la regió, i la crisi està causant una càrrega excessiva als sistemes de suport auxiliars, com la sanitat, la justícia criminal i la salut del comportament”.
Les fonts oficials assenyalen que hi ha un total de 28.000 persones sense llar en l’àrea de la badia de Sant Francisco, però s’estima que la xifra real és molt superior. Moltes persones que no es poden permetre un lloguer viuen en caravanes i motor-homes. A diferència del que es pugui pensar, la majoria de sense sostre de la zona porten diversos anys vivint a la regió., cosa que apunta a que haurien perdut la casa. La zona presenta una alta taxa de sense sostres “crònics” i joves.
Com s’ha arribat a aquest punt?
Segons McKinsey, les causes de la crisi es troben primerament en els preus de l’habitatge, que el boom econòmic i el turisme han disparat. Des de fa almenys 20 anys, la regió ha autoritzat la construcció d’un nombre d’habitatges socials molt inferior (61.000) als recomanats per l’estat de Califòrnia.
A més a més, els propietaris demanen cada cop més retirar els seus béns immobiliaris del règim de protecció per a obtenir-ne rendes o emprar-los com a residència.
Altres problemes connexos són la manca de coordinació de les autoritats locals i regionals, així com la falta de implicació del sector privat i caritatiu en la crisi.
Hauria de sorprendre, i preocupar, que en el centre de l’economia del segle XXI s’estigui gestant una crisi social de tan grans i tan profundes implicacions pels seus habitants, i que les grans empreses del sector, tan suposadament implicades socialment, no hagin encara contribuït decisivament a fer front al problema.
Les ciutats, centres de desigualtat
Les desigualtats a les grans ciutats “connectades” de l’economia del segle XXI representen un dels grans reptes socials dels nostres temps. Un altre estudi de McKinsey ha trobat una clara correlació entre el nombre de persones sense llar i el increment de la renta mitja a una altra gran ciutat en boom, Seattle.
A Europa, el problema no és sovint el boom econòmic (malauradament) sinó la frenesí turística de ciutats com Barcelona o Lisboa. Però es tracta d’un problema igualment vinculat a la globalització de l’economia mundial, que tendeix a generar ciutats guanyadores i perdedores, així com també persones guanyadores i perdedores.
