La dimissió del director general dels Mossos, Andreu Martínez, que ho era des de juny del 2018, ha presentat la seva dimissió, segons declaració oficial, per ja haver assolit els objectius que el van portar al càrrec. Naturalment, aquesta és una explicació de difícil presentació quan es produeix just el dia abans del que s’esperava que fos un dia complicat per a la policia, l’1-O, i en vigília de la sentència que pot generar conflictes d’ordre públic quan sigui coneguda.
La versió més estesa entre els mitjans de comunicació, que la repeteixen mimèticament uns dels altres, és que Andreu Martínez ha estat en realitat cessat perquè havia perdut la confiança del president Torra. El seu lloc serà ocupat pel quasi etern cap de gabinet del conseller, que ve de l’època de Jordi Jané, Pere Ferrer, i que va ser posat directament per indicació de Puigdemont. Per tant, el substitut tindria un perfil molt connectat a la direcció política rupturista. Però això no significa que Andreu Martínez fos contrari a ella. Més aviat sembla que el conseller Buch davant de la dimissió ha utilitzat la persona amb experiència que tenia més a mà.
L’explicació que és Torra la causa de la dimissió per pèrdua de confiança presenta molts interrogants. La raó fonamental de tots ells és que les causes que la motiven, diverses intervencions dels mossos carregant contra els independentistes, que haurien desagradat a Torra, tenen data molt llunyana. L’últim d’aquests fets és del 6 de desembre del 2018 quan els antidisturbis van carregar contra independentistes que intentaven impedir per la força una concentració de militants de Vox.
La pregunta és òbvia: si les causes se situen en aquella distància en el temps, per què s’ha fet efectiu el cessament disfressat de dimissió just abans de dies conflictius, quan les conseqüències podrien ser més escandaloses? Un director general de la policia que ha perdut la confiança al llarg d’un procés que culmina al desembre de l’any passat pot ser cessat al gener o als primers mesos de l’any en curs, però no el 30 de setembre.
Hi ha una altra versió que va sorgir a TV3 el mateix dia de la dimissió, i per declaracions d’un periodista, Carles Quílez, normalment ben informat de qüestions internes del Departament d’Interior. Segons aquesta versió, realment sí que s’hauria produït una dimissió per part del director general i la causa estaria en la reunió mantinguda a la seu central dels Mossos a Terrassa amb els comandaments policials. En el transcurs de la mateixa, Martínez hauria presentat les directrius per a les actuacions policials del dia d’avui, havent-se trobat amb el refús clar i fort dels caps dels Mossos, possiblement, però aquesta ja és una especulació, perquè consideressin que el que se’ls hi volia manar estava en contradicció amb el compliment de la llei.
Cal remarcar aquí que hi ha hagut un canvi important en l’actitud dels responsables de la policia autonòmica, amb independència de les seves idees polítiques. Després del judici tots tenen clar que la seva missió és complir estrictament amb la legislació, i aquest és un punt de fricció amb el comandament polític, que tendeix a fer interpretacions més o menys generoses de com aplicar-la. Aquesta segona versió, que només té una font coneguda, es veu afavorida però, perquè guarda una major lògica amb el fet imprevist de la dimissió.
Encara hi ha una tercera i probable raó. Seria que efectivament hi hauria hagut dimissió i que el factor que l’hauria propulsat hauria estat l’incident amb la responsable de comunicació d’Interior, Joana Vallès, que va ser cesada per informar sobre determinats recursos tècnics dels mossos per afrontar mobilitzacions conflictives i, concretament, la possible utilització d’esprais de gas pebre. Aquest fet, que hauria significat una nova intromissió de Torra, hauria comportat que Andreu Martínez no volgués afrontar un període tan difícil, com el que començava l’1 d’octubre, en condicions tan de malfiança i d’intromissió per part del president de la generalitat.
