No cal cercar massa, ara mateix per trobar un exemple del mal ús que fan dels nostres diners perquè no només l’apliquen a qüestions inútils sinó que a més els fan servir per manipular les nostres ments i el que encara és pitjor les dels nostres fills.
L’exemple el tenim en el recentment aprovat Pla d’Acció per combatre la pressió estètica 2023-2026, de la conselleria d’Igualtat i Feminisme, que disposarà de 10,6 milions d’euros només per a aquest període. El Pla es defineix en funció de l’objectiu de donar una resposta transversal a “la violència simbòlica contra les dones que impacta sobre l’autoestima i la salut”.
I om es pregunta: i això com ho fan, com agredeixen l’autoestima i la salut? És el que defineixen com la pressió estètica que diuen que és la pressió que reben de l’entorn, dels mitjans de comunicació, de les xarxes socials, a través dels comentaris de les nostres relacions, que valoren sobretot uns cànons estètics que sovint són difícils d’aconseguir, però que idealitzem i admirem. D’aquesta manera aquest fet impacta sobre la nostra salut mental i autoestima.
És també, diu la consellera Tània Vergés, “una forma de violència simbòlica que vivim les dones des del nostre naixement“. Pel que es veu, i segons la teoria de la Generalitat, els homes deuen tenir algun gen que els immunitza. És a dir, si resulta que causa admiració el cos d’Angelina Jolie, o per citar-ne una a l’ordre del dia, Bella Hadid, considerada la millor model del món el 2023, això és violència contra la dona i una pressió estètica. Però, si hom vol semblar-se al Brad Pitt, Timothée Chalamet o Tom Holland, aquí l’home ja no rep pressió estètica i la seva autoestima física o mental ja no es veu afectada ni, a diferència de la dona, es gasta més diners en productes d’higiene i bellesa o en el gimnàs o en estètica.
La idea de fons és que aquesta pressió ambiental, de la qual som còmplices els entorns personals, els periodistes, els mitjans de comunicació i les xarxes socials, és a dir tothom, fa créixer en les dones tota la idea que hi ha cossos i cares més vàlids que els que un té i que això afecta l’autoestima i l’autoacceptació especialment en menors. I per respondre aquest problema va i es gasten una sèrie de milions per iniciativa de la consellera d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat, Tània Vergés perquè diu: “aquesta pressió estètica està imposada pel patriarcat que provoca que les dones visquin insatisfetes amb el seu cos tota la vida”. És a dir, que els homes i també algunes dones vegin amb més bons ulls a Jolie o Hadid que a la companya de feina, això és una imposició patriarcal. A la inversa, l’admiració que suscita entre les dones Pitt, Chalamet o Holland no és motiu de generar problemes.
Tot plegat és una bestiesa, no perquè aquest fenomen no existeixi, sinó per la forma com l’enfoquen i, naturalment, com aquest feminisme està empeltat de cultura woke. Les mesures que prenen són les de prohibir, censurar, menjar el cap als infants. Les mesures que volen emprendre són impulsar un gran acord amb les principals marques de moda per fomentar la normalitat corporal sense valoracions estètiques positives ni negatives. Ja em diran com es menja tot això.
També un acord amb els mitjans de comunicació i altres agents implicats en l’activitat publicitària per dur a terme una publicitat igualitària, que naturalment vol dir censurar la presència de cossos i figures d’estètica rellevant, diguem-ho així. I naturalment com no podia ser menys, en un país que està ensorrat en l’àmbit educatiu, pretenen desenvolupar una sèrie de continguts per desenvolupar a l’escola i als instituts sobre la pressió estètica operant per mitjà del programa que ja existeix “Coeduca’t”.
Està clar, la solució per a una escola que és incapaç d’ensenyar el que és bàsic, entendre el que es llegeix, a utilitzar les matemàtiques, a tenir coneixements científics elementals, a més de la teoria de gènere, de les identitats sexuals, de l’aprenentatge sobre les pràctiques sexuals, ara incorporarem nous coneixements per lluitar contra la pressió estètica. És una manifestació més de com d’embogit està el govern Aragonès i de la manca de control i exigència parlamentari, que és capaç d’assumir amb indiferència un ús tan irracional dels diners.
Tània Vergés diu que d’aquesta manera es lluitarà contra la discriminació i la desigualtat per l’aparença física. Ja ho veuen, els preocupa que hi pugui haver desigualtat perquè un pugui ser més guapo o més lleig, més alt o més baix, més gras o més prim. I per això hi dediquen una milionada, però no els preocupa que tinguem enquistada la pobresa, que cada vegada i hi hagi més gent dormint al carrer, que continuï sense haver-hi ajuts per als malalts d’ELA o que els desnonaments es multipliquin acceleradament. Aquesta mena de desigualtat al govern d’Aragonès no li interessa. La de la competència que fan Pitt o Jolie amb els nostres cossos sí.
Veuen com és necessari remoure l’aigua estancada i anar a unes eleccions passi el que passi?
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.