Periodistes en risc

L’organització no lucrativa Reporters sense Fronteres publica a la seva web www.rsf-es.org un mapa amb una classificació mundial de països en funció del grau de llibertat de premsa de què gaudeixen.

El 2019 destaquen que sovint “l’odi als periodistes degenera en violència, el que fa que augmenti la por”. Hi ha menys països segurs (aquells en què els periodistes poden exercir el seu ofici sense perill) mentre que hi ha més control en els règims autoritaris sobre els mitjans de comunicació.

Aquesta classificació, que avalua cada any la situació del periodisme a 180 països i territoris, “revela la instauració d’una mecànica de la por molt perjudicial per a l’exercici de l’periodisme”. Hi ha hostilitat cap als periodistes, i fins i tot odi, i això provoca actes violents cada vegada més greus i freqüents. En alguns llocs es pot parlar de terror entre els que exerceixen la professió.

El país que obre la classificació per tercer any consecutiu és Noruega, el país on més facilitats tenen els periodistes per exercir la seva feina, seguit de Finlàndia i Suècia. Tanquen la classificació per la cua Vietnam (176 º), seguit de la Xina (177º), Eritrea (178 º), Corea del Nord (179º) i Turkmenistan (180º), que ocupa ara l’últim lloc.

I a Espanya, què passa? Contra el criteri dels que opinen que augmenta la repressió i hi ha pèrdua de llibertats, segons RSF Espanya puja dos llocs en relació a l’any anterior i ocupa el lloc 29 de 180, i està a la zona groga (situació satisfactòria).

Això no vol dir que no hi hagi problemes. Tots recordem incidents greus contra periodistes acusant-los de manipuladors, especialment en el context de l’anomenat procés independentista de Catalunya.

Com passa en altres llocs, l’odi als periodistes també ha arribat a Espanya. Catalunya segueix sent un terreny hostil per als reporters de ràdio i televisió. La polarització de la política catalana ha contagiat als mitjans de comunicació i a les seves audiències. En els últims 18 mesos RSF ha registrat a Catalunya prop de 40 casos d’atacs a periodistes, que van dels insults a les agressions físiques.

Està pendent també, com tantes altres coses, quan hi hagi govern i estabilitat, aplicar la reforma de  Radiotelevisió Espanyola (RTVE), aprovada el 2017, per tornar al model anterior que va modificar el Partit Popular, que sens dubte va afectar la credibilitat i imparcialitat dels mitjans públics audiovisuals dependents de l’Estat. Els partits hauran de posar-se d’acord sobre la renovació del president i del consell d’administració de RTVE. Una cosa semblant passa a Catalunya amb la Corporació Catalana de Mitjans Audivisuales.

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Segueix vigent de moment l’anomenada “llei mordassa”, a l’espera del que decideixin les noves majories parlamentàries i hi ha hagut algun cas d’intent de violació del secret de les fonts d’informació periodístiques: la policia espanyola va requisar per ordre judicial els telèfons i ordinadors portàtils de dos periodistes que investigaven un cas de corrupció per identificar qui havia filtrat la informació.

Com es pot comprovar, a Espanya “no estem tan malament”, en comparació amb la resta de països que recull la classificació de RSF, encara que sens dubte queda encara molt per millorar.

Article publicat al Blog CaveCanem de J.M. Silva

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú