Perfils dels independentistes i dels no independentistes: joves o grans

En contra del que es pugui pensar, i sempre segons l’enquesta del CEO de la primera onada del 2019, l’edat no marca una clara diferència entre partidaris i contraris de la independència. La igualtat és pràcticament absoluta entre els més joves, és a dir els menors de 34 anys. N’hi ha tants en una banda com en l’altra i aquesta igualtat és encara més absoluta en els més joves de tots, els de 18 a 24. Aquest fet donaria poc fonament a l’argument de l’adoctrinament independentista a l’escola, i més aviat faria pensar, considerant altres variables de llengua, origen i classe social, que ja venen adoctrinats de casa.

Es pot percebre una lleugera diferència en la banda alta de l’edat. Així de 50 a 64 anys són lleugerament més nombrosos els independentistes i succeeix el contrari i pràcticament en la mateixa proporció en els de més de 65 anys però les diferències queden reduïdes a pràcticament no res si es considera el marge d’error.

El que sí és més clar és que entre els més grans de 35 anys el pes dels que “no saben no contesten” és el més elevat de tots. Per tant, seria en aquest sector i especialment de més grans de 50 anys, on hi hauria una bossa d’indecisos significativa, cosa que no es produiria en els més joves que semblen tenir posicions pel “sí o pel “no” més definides.

On sí hi ha clara diferència és en l’origen territorial. Els partidaris del “sí” són en la seva gran majoria nascuts a Catalunya, si bé els dels “no”, sent clarament inferiors, presenten una proporció prou elevada. El més rellevant és que en aquest grup d’oriünds pesa molt les persones que han respost que “no saben no contesten”, és a dir l’epígraf dels indecisos. En els nascuts en altres comunitats autònomes, predomina clarament el “no” i la proporció d’aquells que no es pronuncien tot i tenir significació és de l’ordre de la meitat més baixa que en el cas dels nascuts a Catalunya. Tot plegat ens diria una cosa que ja sabíem i una que no sabíem tant. La primera que l’independentisme és sobretot una causa dels catalans nascuts a Catalunya si bé amb un pes important dels que, gaudint d’aquesta condició, opten pel no. La que ja no sabíem tant és que és precisament en aquest segment, el majoritari, és on hi ha més indecisos.

Consideració pràctica de tot plegat? Doncs que la comunicació sobre la gent més gran de 50 anys i sobre els nascuts a Catalunya que no s’han definit és qui determinarà a mig termini una victòria clara del “sí” o del “no”.