El baròmetre d’opinió pública del Centre d’Estudi d’Opinió de la Generalitat de Catalunya dóna una àmplia informació sobre els perfils de la població que diuen “sí” o diuen “no” a la independència. El corresponent a la primera onada del 2019 ens apunta algunes coses d’interès, si bé cal fer constar dos fets que obliguen a prendre’s les xifres amb certa reserva.
Un és el biaix de la mostra que tendeix a sobre representar l’independentisme. L’altre és la seva dimensió. 1.500 entrevistes són més que suficients per donar fiabilitat al resultat de preguntes simples, com per exemple qui vota “sí” i qui “no” al conjunt de Catalunya, però és una mostra massa petita per passar a un major detall.
Feta aquella reserva, observem on predomina el “sí” i on el “no”.
El “sí” és clarament hegemònic a les poblacions menors de 10.000 habitants. Com més petit és el municipi, més pes té la independència. Segurament aquest fet té a veure amb una correlació que no es pot evidenciar sobre l’ascendència familiar de la població, en el sentit que en les municipalitats més petites els actuals residents tenen poca ascendència forana.
En les poblacions intermèdies, entre 10.000 i 50.000 habitants, les preferències estan pràcticament equilibrades. És lleugerament superior la del “no” però no té significació perquè està dins del marge d’error de l’enquesta.
Allí on sí clarament predomina el “no” és a les de més de 50.000 habitants amb l’excepció de Barcelona. Aquí la correlació és inversa a la que apuntava a l’independentisme, donat que com més gran és la ciutat més abunda el “no”.
En el cas de Barcelona, hi ha també un empat tècnic amb una lleuger avantatge a favor del “sí”, però que també és absorbida pel marge d’error del treball.
Per comarques, i baixant aquest nivell, la fiabilitat de la mostra és molt minsa. El “no” predomina al Baix Llobregat, al Barcelonès, al Garraf, al Tarragonès, que són els llocs on amb certa rotunditat es pot fer aquella asseveració malgrat el poc nombre d’entrevistes que integren la mostra. En relació al “sí”, i també utilitzant la restricció anterior, sembla clar el predomini a l’Alt Penedès, a Osona, al Priorat i al Berguedà.
A dues grans comarques de Catalunya l’enquesta assenyalaria un resultat equilibrat amb un possible avantatge per part del “no”. És l’escenari que afectaria als dos vallesos.