L’abundància de discursos en els mitjans de comunicació explicant les ambicions imperials russes de refer l’espai de l’URSS, no tenen el més mínim fonament, perquè amb independència que això fos o no un desig latent del govern rus, resulta que és impossible. Massa influenciats per les imatges, pels temps de l’URSS, veiem Rússia com el que no és. No és una gran potència militar ni fa un esforç extraordinari per ser-ho. Les xifres ho mostren amb objectivitat acudint a una font tan fiable com Our World in Data.
Situem-nos. Amb dòlars constants del 2019, la despesa militar russa és de 66.840 milions. Doncs bé, la de l’OTAN és d’1,09 bilions. Una xifra brutalment més alta comparada amb la russa. Els EUA per si sols tenen un pressupost militar de 766.580 milions. Un sol país europeu, el Regne Unit, s’acosta ja a la despesa total russa amb 58.480 milions. De fet, tres països europeus sumats França, Alemanya i el Regne Unit, multipliquen per més de 2,5 els recursos militars que té Rússia.
La conclusió és evident, aquest país no està en condicions de mantenir una guerra sostinguda ni amb un front ampli. Pot fer una operació com la d’Ucraïna i poca cosa més. Per tant, des d’aquest punt de vista Rússia no significa un problema militar per a Europa.
D’altra banda, l’esforç que fa per rearmar-se, tot i ser important, és moderat si el comparem amb altres països occidentals. Rússia gasta 423 dòlars per habitant en despesa militar (Espanya, que fa un esforç migrat en aquest terreny, en gasta 373). Doncs bé, França en gasta 808, el Regne Unit 873 i Alemanya, fins al nou rearmament que està posant en marxa, 630. Aquí la potència militar o militarista com es vulgui qualificar per excel•lència, són els EUA que gasten 2.351 dòlars per habitant. Per posar una comparació, Israel que és un petit país i que està amenaçat històricament pels països àrabs, té una despesa una mica superior a l’americana, 2.508 dòlars per habitant.
Aquestes xifres serveixen per situar en perspectiva qui és qui militarment, el seu potencial i qui s’ha preparat més per anar a la guerra.
El perill rus és un altre, perquè on sí que és una primera potència és en armes nuclears, aquelles que no es poden fer servir perquè significaria la fi de tot. Per això és tan important no empènyer a Rússia a una situació existencial límit, perquè aleshores, sí que entraríem en una zona d’alarma greu.
Loading ...
