Els devastadors incendis que fuetegen periòdicament Los Angeles, arrasant milers d’hectàrees, llars i vides, plantegen la pregunta de si alguna cosa semblant podria passar en altres territoris, com Catalunya. Tot i que el canvi climàtic és un factor comú que exacerba el risc d’incendis a tot el món, les diferències en clima, medi ambient, urbanisme i gestió forestal fan que una catàstrofe d’aquesta magnitud sigui molt menys probable en terres catalanes.
1. Diferències climàtiques: la Mediterrània davant del clima californià
Los Angeles té un clima mediterrani, similar al de Catalunya, però amb importants matisos. Califòrnia pateix cicles de sequeres prolongades, combinades amb el fenomen dels vents de Santa Ana, que són extremadament càlids, secs i veloços. Aquests vents que poden superar els 100 km/h, propaguen les flames a una velocitat alarmant, convertint qualsevol espurna en una catàstrofe.
En canvi, el clima mediterrani català, encara que també pateix estius calorosos i secs, compta amb hiverns més humits i precipitacions més regulars, cosa que redueix l’acumulació de matèria seca inflamable als boscos. A més, no hi ha vents equivalents als de Santa Anna que intensifiquin els incendis.
2. Gestió forestal i usos del sòl
Catalunya, com a gran part d’Europa, ha desenvolupat sistemes de gestió forestal més proactius, en part gràcies a la tradició agrícola i ramadera que ha modelat el territori. Tot i que l’abandonament de terres rurals és un problema creixent, moltes zones boscoses encara tenen tallafocs i espais oberts que dificulten la propagació d’incendis a gran escala.
A Califòrnia, l’expansió urbana descontrolada cap a àrees boscoses, coneguda com a wildland-urban interface, ha creat un brou de cultiu perfecte per a tragèdies. Els habitatges es construeixen en zones d’alt risc, envoltats de vegetació seca i en terrenys escarpats on l’accés als bombers és difícil. A Catalunya, el planejament urbanístic és més restrictiu, i encara que hi ha habitatges a zones forestals, la densitat no arriba als nivells californians.
3. Construcció i materials
Un altre aspecte clau és la diferència en els materials de construcció. A Catalunya, la majoria dels habitatges estan fets de maó i formigó, materials menys inflamables que la fusta, que és comú a les cases californianes. Això redueix significativament el risc que les flames consumeixin barris sencers.
A més, les normatives de construcció a Espanya solen exigir mesures de seguretat contra incendis, com tallafocs naturals i espais clars al voltant de les edificacions.
4. Conscienciació i resposta
Catalunya compta amb una llarga tradició en la lluita contra incendis, amb cossos especialitzats com ara els Bombers de la Generalitat, que treballen en estreta col·laboració amb serveis d’emergències i voluntaris. A més, campanyes de conscienciació constants eduquen la població sobre la prevenció, des de no llançar burilles fins a evitar barbacoes en èpoques de risc.
A Califòrnia, encara que hi ha avançats sistemes de resposta, la magnitud dels incendis i la manca de recursos en algunes comunitats fan que moltes vegades s’actuï de manera reactiva en lloc de preventiva.
5. La clau ambiental: espècies vegetals
Els ecosistemes californians són dominats per plantes com rabassuts i eucaliptus, que contenen olis inflamables que cremen ràpidament. En canvi, els boscos catalans estan dominats per espècies mediterrànies com alzines i pins, que, encara que també poden cremar, tenen una propagació més lenta a causa del menor contingut en olis inflamables.
Un risc impossible a Catalunya?
Això no vol dir que Catalunya estigui lliure d’incendis. Els efectes del canvi climàtic, l’augment de temperatures i l’abandonament rural són riscos reals que incrementen la freqüència i la severitat dels focs forestals. Tot i això, la combinació d’un clima menys extrem, una millor gestió territorial i una urbanització més controlada fan que una tragèdia de l’escala californiana sigui molt menys probable.
El desafiament, tant per a Catalunya com per a qualsevol regió del món, és no abaixar la guàrdia davant de l’amenaça que representa el foc en un planeta cada cop més càlid.