Hi ha una realitat que hauria de moure a un intens debat cívic i que no és altra que l’escandalós fet que els catalans som els que paguem més amb diferència al nostre govern autonòmic, a la Generalitat. Els que tot ho justifiquen, afirmen que això és a causa del mal finançament català, però el problema comença quan es constata que no hi ha relació entre comunitat autònoma mal finançada i impostos propis més grans o més petits.
Per exemple, Cantàbria té un molt bon finançament, però amb diversos tipus impositius com l’IRPF se situa per sobre la mitjana espanyola. D’altra banda, autonomies pitjor finançades que la catalana, com les Balears, la Comunitat Valenciana i no diguem ja Madrid, tenen pressions fiscals autonòmiques molt més baixes que la catalana. Per exemple l’IRPF de la Comunitat Valenciana està en la desena posició considerant la hipòtesi del que es paga sobre els 45.000 euros, mentre que Catalunya se situa en el segon lloc. Una altra justificació seria que disposem de prestacions molt millors que les altres comunitats autònomes, però exactament passa el contrari. En tots els epígrafs que es considerin estem a la cua, fins i tot en les llistes d’espera siguin les que siguin, resultats en educació, preus de les matrícules universitàries, ajudes a la dependència, habitatge social i tot el que es vulgui afegir a aquesta llista.
Però abans d’anar més enllà, considerem quin és el rànquing de les comunitats que més paguen
Continuant amb l’eix de l’IRPF sobre 45.000 euros, Navarra, que recordem-ho té un sistema foral, està en primer lloc amb 9.708 euros i Catalunya ja apareix la segona amb 9.691 euros. Les dues que segueixen al nostre país Extremadura i Cantàbria, perdran posicions clarament l’any que ve perquè amb el canvi de govern autonòmic es produirà una anunciada pujada d’impostos. Cal afegir que la mitjana espanyola està en 9.337,5 euros.
Per tant, els catalans paguem al nostre govern bastant més del que cada habitant d’autonomia paga a la seva. Si descomptem les 3 últimes que corresponen al País Basc, Biscaia, Àlaba i Guipúscoa, que són les que paguen menys d’Espanya, i aquí sí que es nota el concert, la següent és Madrid, amb només 8.974.5 euros. Una diferència de 800 euros gairebé amb Catalunya.
Si considerem el patrimoni, també utilitzant un valor de comparació més aviat mitjà, de 800.000 euros, Catalunya està en el tercer lloc i paga 769,5 euros, Precedits de la Comunitat Valenciana amb 909, i Aragó amb 1.164. La mitjana espanyola està molt lluny d’aquesta xifra amb 271,5. Hi ha 6 comunitats autònomes en les quals no existeix aquest impost: Madrid, Andalusia, Múrcia, Extremadura, Biscaia i Àlaba. A Guipúscoa, que el manté, és petit de 200 euros. I encara és inferior el de Galícia amb 100.
Per a l’impost de successions sobre 800.000 euros, el primer lloc l’ocupa Astúries amb 103.000 d’import a liquidar seguit d’Aragó amb 55.467, i tercera Catalunya amb 32.342, que és pràcticament el doble de la mitjana espanyola, que està en 15.828 euros, però que és un valor que no expressa bé la distribució perquè les comunitats autònomes immediatament per sota, províncies en el cas del País Basc, només arriben als 3.150. Madrid se situa en 1.586 i 4 autonomies no tenen aquest impost: Galícia, Cantàbria, Balears i Andalusia. A més Aragó, que ja hem dit que ocupa la 2a posició, la reduirà l’any que ve quan s’apliqui la mesura establerta pel nou govern del PP.
Finalment, en relació amb l’impost per transmissions patrimonials considerat sobre 150.000 euros, Catalunya i Cantàbria ocupen el primer lloc amb 15.000 d’impost, és a dir un 10%. Però consideri’s que, com hem vist amb el de successions, a Cantàbria no existia cap mena d’imposició fiscal, per tant, una vegada més Catalunya emergeix amb força. I els llocs més baixos corresponen a Madrid, la Comunitat Valenciana i Navarra amb 9.000. I tanca la llista les Balears amb 6.000.
Hi ha clarament un abús fiscal a Catalunya o una deficient gestió de l’administració de la Generalitat, o les dues coses alhora. I aquesta és una evidència que cal abordar. La realitat és que com el Parlament continua sent estèril, només una reacció cívica pot esmenar aquesta injustícia.
Loading ...
