Per què creix tant Espanya: l’èxit fràgil d’una economia desequilibrada

El president Sánchez presumeix, i amb raó, de les bones dades econòmiques. Espanya creix més que gairebé tota Europa. Però convé preguntar-se: quin tipus de creixement és aquest? I, sobretot, fins a quin punt millora realment la vida dels ciutadans?

Perquè els indicadors que més llueixen —el PIB i el nombre d’ocupats— no signifiquen necessàriament que vivim millor. La renda per càpita continua estancada i les hores treballades per persona disminueixen. Hi ha més gent treballant, sí, però amb sous més baixos i menor productivitat que la resta d’Europa. És un creixement aparentment brillant, però amb fonaments febles.

Quatre motors expliquen aquest auge: els fons europeus Next Generation, el turisme, les exportacions de serveis d’alt valor afegit i la immigració. Cap d’ells, però, garanteix per si sol un futur sòlid.

Els fons Next Generation: impuls limitat i efecte menor

Els fons europeus han contribuït de manera positiva, encara que molt per sota de les expectatives. Segons el Govern, han elevat el PIB un 2,6% acumulat fins al 2024, l’equivalent a unes dècimes anuals (0,4-0,5 punts per any). El Banc Central Europeu rebaixa la xifra i situa l’impacte entre un 1,2% i un 1,7%.

El motiu principal és la lentitud en l’execució i els multiplicadors econòmics baixos. Espanya només ha sol·licitat prop del 30% dels 163.000 milions d’euros disponibles. El 2023 es van activar projectes per uns 28.000 milions, centrats en digitalització, transició verda i infraestructures. Tot i això, l’efecte “tractor” sobre la inversió privada no s’ha materialitzat. Han actuat com a suport conjuntural, però no han transformat el model econòmic ni la productivitat.

Turisme: el gegant que sosté el miracle

El turisme ha estat el gran motor immediat del creixement. El 2023 Espanya va assolir un rècord històric amb 85,3 milions de visitants estrangers, i el sector ja representa un 12,8% del PIB. A més, va generar més d’una quarta part dels nous llocs de treball.

Segons el Banc d’Espanya, les exportacions turístiques van afegir 1,8 punts de PIB el 2022 i 0,6 punts el 2023 —prop d’un terç del creixement total. El boom ha permès mantenir un superàvit exterior del 3% del PIB, però també ha consolidat un model basat en serveis de baix valor afegit i salaris modestos.

El turisme és, alhora, un símbol de fortalesa i de dependència: un sector clau però vulnerable, altament sensible a les crisis internacionals i a les oscil·lacions de la demanda.

L’exportació de serveis d’alt valor: el motor més prometedor

Un fenomen menys visible, però decisiu és el creixement de les exportacions de serveis intensius en coneixement —consultoria, enginyeria, informàtica, finances, telecomunicacions. El 2022 van créixer un 25%, i el 2023 un altre 8%, fins al punt que han igualat o superat el turisme en volum d’ingressos.

És un canvi estructural significatiu: Espanya comença a vendre talent i tecnologia, no només sol i platja. Segons Oxford Economics, aquests serveis són ja el component més dinàmic del PIB i expliquen bona part del diferencial de creixement respecte a França o Alemanya.

La seva contribució directa al PIB és de diverses dècimes anuals, però el seu valor estratègic és molt més gran: generen ocupació qualificada, augmenten la competitivitat i reforcen la resiliència del país. Representen, de fet, l’únic motor realment transformador del creixement actual, si bé el seu pes en el creixement global és amb diferència el més petit dels quatre factors.

Immigració: expansió demogràfica sense guanys de productivitat

El quart motor, i probablement el més decisiu, és la immigració. Des del 2022 Espanya rep una mitjana de 600.000 immigrants nets cada any, l’equivalent a més de l’1% de la població. El país ja supera els 48 milions d’habitants, i el nombre d’ocupats ha arribat a un màxim històric de 21,7 milions.

Aquest flux ha evitat tensions laborals i ha impulsat el consum intern: més treballadors, més demanda de serveis i d’habitatge. El Financial Times identifica aquesta expansió demogràfica com “el principal motor del creixement espanyol”.

Tanmateix, es tracta d’un creixement extensiu, basat en l’augment del nombre de persones actives, no en la millora de la productivitat. Des del 2019, el PIB total ha crescut un 6,8%, però el PIB per càpita només un 3,1%. En altres paraules, produïm més perquè som més, no perquè siguem més eficients.

A curt termini funciona; a mitjà, planteja reptes seriosos d’integració social, habitatge i sostenibilitat del sistema de benestar.

Un model desequilibrat

Els quatre motors han funcionat alhora, però amb pesos desiguals:

  • Turisme i immigració són els grans impulsors immediats. Generen volum, però no milloren el capital humà.
  • Els fons europeus aporten suport temporal, sense efecte estructural clar.
  • Els serveis d’alt valor són el factor més nou i esperançador, però encara insuficient per compensar la dependència dels altres tres.

En conjunt, aquests factors han permès un creixement del 3% anual entre 2022 i 2024, el triple de la mitjana de la zona euro. Però el seu caràcter és desequilibrat: dos són intensius en mà d’obra poc qualificada, un és transitori i només un apunta cap al futur.

Espanya lidera el creixement europeu, però el seu model és fràgil. Dos dels quatre factors principals —el turisme i la immigració— estan estretament connectats i generen un creixement basat en mà d’obra barata i baixa productivitat. El tercer, els fons Next Generation, és provisional i ha perdut l’efecte transformador esperat. Només el quart, les exportacions de serveis de valor afegit, ofereix una via de progrés real.

El país creix, però no es fa més ric. Si no inverteix decididament en capital humà, innovació i indústria del coneixement, aquest èxit d’avui es convertirà en la seva debilitat de demà. El creixement extensiu té límits; el desenvolupament, en canvi, exigeix qualitat i visió. D’altra banda, la immigració, connectada estretament al turisme té un paper important en la crisi de l’habitatge i tensiona la prestació de serveis públics, la seva qualitat i també la seguretat.

Només les exportacions de serveis d’alt valor apunten cap a un futur més ric i sostenible. #Innovació Share on X

Sortirà un primer acord de pau sobre Ucraïna de la reunió entre Putin i Trump a Hongria?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.