La pregunta no és inútil perquè en les actuals circumstàncies no s’estan complint les previsions constitucionals pel que fa a la designació del candidat a governar. La Constitució espanyola en cap cas diu que la llista més votada serà la inicialment destinada a governar, que és la tesi que una vegada i una altra ha vingut repetint Sánchez. En el sistema espanyol, comú a la majoria d’estats europeus, el candidat a governar, és aquell que aconsegueix suscitar més suports per part del conjunt de forces polítiques, tants com diputats necessiten perquè el Congrés l’aprovi, almenys en segona volta, és a dir amb més vots positius que negatius. Per tant, el primer pas després d’unes eleccions i un cop constituït el Congrés i el Senat, és la crida a consultes de cadascun dels partits polítics per part del cap de l’estat, a fi d’auscultar l’estat d’opinió dels partits i veure quin és el candidat que assoleix la majoria, o té més possibilitats d’aconseguir-la. A partir d’aquí el Rei fa l’encàrrec i aquest candidat inicia les negociacions. Aquest és el camí constitucional. El que fa Pedro Sánchez és una altra cosa que poc té a veure. Es considera ja de fet designat i negocia amb altres partits la seva investidura, de manera que ridiculitza les consultes del rei i les envia a l’habitació dels mals endreços. Ningú ha anomenat a Sánchez candidat i en actuar de la manera que ho fa està alterant l’ordre constitucional, fet particularment greu quan tots els partits espanyols presumeixen precisament de rigor en respecte a la Carta Magna. Aquest procediment no impedeix que els partits per la seva banda es reuneixin, procurin abordar qüestions que aplanin el camí, però en cap cas se li pot donar el rang i la projecció pública que Sánchez està donant a les seves converses.
La Constitució o és per a tots o es degrada. I aquest tots incorpora també a l’actual president del govern en funcions.
