En la mesura que l’enquesta publicada el diumenge passat a La Vanguardia respongui a la realitat, una anàlisi amb profunditat de les xifres revela un panorama polític desolador i a més bloquejat.
Per començar el president de la Generalitat obté una valoració absolutament deficient. En condicions de política normal seria un candidat a la substitució o a la derrota. Constatem-ho. Només un 38% considera que comprèn els problemes dels ciutadans, un 37% que és un bon president i un 27% que és capaç d’unir a tots els catalans.
Si es considera que el vot agregat dels 2 partits que governen, ERC i JxCat, se situa en el 36,5%, podem constatar que el seu suport no va més enllà d’això i en alguns aspectes se situa per sota. El mateix govern només és aprovat per 1 de cada 3 catalans, mentre que el suspenen més del 40%. El 51% considera que les coses a Catalunya van en mala direcció i només un 29%, clarament per sota del percentatge de les forces governamentals, creu que la direcció seguida és la bona.
Per tant, el suport social al president i al govern se situa igual o per sota del percentatge d’electors als dos partits que el configuren, però si es recorda com ja vam subratllar en la primera anàlisi el percentatge de l’abstenció, de vots en blanc i vots nuls superaren la meitat del cens electoral, es pot dir que aproximadament només el 16% dels ciutadans majors d’edat amb dret a vot donen suport als que avui en dia ens governen. És una base molt mínima, molt pobre i, per tant, fruit d’inestabilitat social i de crispació.
Si de la valoració del govern i president passem als lideratges, el resultat és igualment preocupant. Tots suspenen i obtenen una valoració més negativa que positiva. El més destacat amb aquest signe és Puigdemont, que el suspenen el 73% dels enquestats i només l’aproven el 21%. Laura Borràs també de JxCat obté unes negatives valoracions, 26% d’aprovació i 51% de refús. Els líders socialista, Illa, i d’ERC, Aragonès i Junqueras, assoleixen un refús més reduït, però també negatiu: Illa (-8), Junqueras (-9) i Aragonès (-13). Per a la resta de l’espectre, el que priva és el desconeixement. A la líder d’ECP, malgrat que és una habitual als Telenotícies de TV3, no la coneixen el 35%. Àngels Chacón, la nova líder de Centrem, el 31%, el líder del PP que fa molt de temps que és diputat, no l’identifiquen el 38% i el de Vox és pràcticament desconegut perquè quasi la meitat de la gent no sap qui és.
És evident que l’escenari polític no dona lloc a guanyar en optimisme davant les incerteses econòmiques que acompanyen al moment present. Els partits dirigents governamentals suspenen, com ho fa el govern de la Generalitat. I les alternatives a més de suspendre, també són les grans desconegudes.
De tot aquest conjunt el que presenta una situació més critica és la de JxCat, perquè de ser una força instal·lada i hereva del govern de la Generalitat, passa a convertir-se en un partit en retrocés electoral i amb uns dirigents de primera fila que no conciten cap simpatia més enllà de les seves mateixes rengles i això és un problema decisiu per un partit que necessita créixer i superar la davallada. Està per veure que el Congrés signifiqui un canvi de tendència en aquest sentit, perquè la figura que consagrarà com a presidenta, Borràs, ja és coneguda i té la valoració que té.