El dijous 13 de febrer, el Parlament de Catalunya va debatre una moció presentada pels Comuns sobre la posició i les actuacions del Departament d’Unió Europea i Acció Exterior davant el retrocés de la democràcia i de la garantia de drets al món.
Entre altres punts, es dirigia a desqualificar a Elon Musk i la situació política als Estats Units. En un dels punts de la moció, es podia llegir: “…rebuig pel retrocés democràtic i de garantia de drets que s’està donant a molts països del món a causa de la victòria electoral de dirigents amb plantejaments i discursos d’odi propis de les forces d’ultradreta, com ara els Estats Units, Polònia, Hongria o Itàlia”.
La moció es va aprovar amb els vots a favor dels mateixos Comuns, com és lògic, la inefable CUP, ERC -naturalment, que a ser d’esquerres ningú els guanya- i el partit del govern Illa, el PSC.
Fastuós, si no fos que el text era un brutal sense sentit fruit de la ignorància i el supremacisme.
Examinem amb detall el que els nostres diputats favorables ignoren o menyspreen.
Polònia
A Polònia no governa cap partit dels que desperten la fòbia dels nostres diputats, de dreta populista o alternativa.
A les eleccions parlamentàries d’octubre de 2023, el partit Llei i Justícia (PiS), que sí que respon a aquell perfil, va perdre la majoria parlamentària. Posteriorment, es va formar una coalició de govern integrada per la Coalició Cívica (KO), la coalició Tercera Via i Lewica (L’Esquerra). Donald Tusk, líder de la Plataforma Cívica, va assumir el càrrec de primer ministre el 13 de desembre de 2023. Tusk pertany al Partit Popular Europeu i va ser president de la UE. Tercera Via és un partit demòcrata cristià. El govern està compost per membres de les formacions esmentades, inclòs Władysław Kosiniak-Kamysz (PSL) com a viceprimer ministre i ministre de Defensa Nacional, i Krzysztof Gawkowski (L’Esquerra) com a viceprimer ministre i ministre de Digitalització.
Els nostres diputats manifesten així una ignorància supina. Després volen que se’ns prenguin seriosament a Europa. El més lamentable de tot és que el PSC, partit que governa Catalunya, va votar a favor sense esmenar aquest punt.
Hongria
A Hongria, el primer ministre Viktor Orbán, del partit Fidesz, continua en el càrrec des de 2010. El govern actual, format després de les eleccions d’abril de 2022, compta amb una àmplia majoria parlamentària. El president de la República és Tamás Sulyok, qui va assumir el càrrec el 5 de març de 2024 per un període de cinc anys.
Itàlia
Itàlia està governada per una coalició de centredreta encapçalada pel partit Germans d’Itàlia (Fratelli d’Italia), liderat per la primera ministra Giorgia Meloni, en el càrrec des d’octubre de 2022. La coalició inclou la Lliga (Lega) i Forza Italia, que pertany al Partit Popular Europeu.
Els dos països, especialment Hongria, disposen d’àmplies majories democràtiques, però això per als nostres diputats no significa res. El vot de les persones no mereix cap consideració si guanyen els que no els agraden. És una curiosa manera d’interpretar la democràcia.
Els Estats Units
És el mateix que succeeix als Estats Units: la victòria de Trump i els republicans al Senat i Congrés va ser de les que fa història, perquè van guanyar a les dues cambres legislatives, un fet cada vegada més infreqüent i també per un ampli marge de vots. Però l’opinió d’aquells ciutadans tan majoritària no importa res.
Catalunya
El pitjor del cas, després de voler donar lliçons de bones maneres al món, és que a Catalunya tenim un govern que només compta amb el suport de 41 diputats dels 135 que configuren el total. Això seria impossible a Europa per manca de representativitat democràtica, però sí que val a Catalunya, un país que es pot governar des d’una petita minoria i amb la gran majoria fora del govern. És democràcia aquesta pràctica, o és una manifestació dels dictats i enteses per sota la taula que practica la partitocràcia?
Països Baixos
Però no s’acaba aquí l’arbitrarietat, ignorància i menyspreu dels diputats del Parlament de Catalunya que van votar a favor. Perquè en la seva “exclusió” ignoren Països Baixos, que no forma part dels països maleïts per la majoria dels nostres diputats:
El juliol de 2024 es va constituir oficialment el primer govern neerlandès amb participació significativa de l’extrema dreta, que n’és la primera força. El primer ministre és Dick Schoof, un líder conservador i tecnòcrata que anteriorment va ser cap dels serveis secrets del país. La coalició governamental inclou el Partit per la Llibertat (PVV), liderat per Geert Wilders, que va ser el guanyador de les eleccions i ha adoptat polítiques més estrictes en temes com la immigració i la seguretat. D’aquesta manera ha desaparegut el “Mur” que preconitza Sánchez.
República Txeca
També s’han oblidat de la República Txeca: El partit de dreta populista ODS (Partit Democràtic Cívic) lidera el govern txec. L’ODS forma part del grup de Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) de Meloni al Parlament Europeu. Actualment, la República Txeca està governada per una coalició de cinc partits de centredreta. Aquesta coalició, formada després de les eleccions legislatives d’octubre de 2021, està liderada pel primer ministre Petr Fiala del Partit Democràtic Cívic (ODS).
La coalició governant està composta per: SPOLU (Junts), una aliança que inclou: Partit Democràtic Cívic (ODS), Unió Cristiana i Demòcrata-Partit Popular Txecoslovac (KDU-ČSL) TOP 09 i l’aliança de Pirates i Alcaldes (STAN).
Bèlgica
També a Bèlgica: El febrer de 2025, Bart De Wever, líder del partit nacionalista flamenc N-VA, va assumir com a primer ministre de Bèlgica. El seu govern de coalició, conegut com a “Arizona”, inclou partits centristes i ha adoptat polítiques d’immigració més estrictes. N-VA també forma part del grup ECR al Parlament Europeu, presidit per Meloni.
Eslovàquia
I entre els oblidats encara ens queda Eslovàquia: A les eleccions legislatives de setembre de 2023, el partit Direcció-Socialdemocràcia (Smer-SD), liderat per Robert Fico, va obtenir el 23,3% dels vots, superant el centrista Eslovàquia Progressista, que va obtenir un 17,03%. Fico, conegut per la seva postura prorussa i euroescèptica, va assumir novament el càrrec de primer ministre, formant una coalició de govern. El seu retorn al poder ha generat preocupacions a la Unió Europea a causa de la seva retòrica nacionalista i la seva oposició a l’ajuda militar a Ucraïna, malgrat l’etiqueta, habitualment alineat amb Orbán d’Hongria.
Per resumir la papereta brillant dels nostres diputats, almenys dels que van votar a favor, inclouen el govern polonès amb la dreta populista quan precisament va guanyar les eleccions contra ella; s’obliden dels governs de dreta populista, ves a saber per què, de Països Baixos, Bèlgica, República Txeca i Eslovènia. O sigui que fa una tria per criteris estranys i no explicats; per ignorància, potser.
I el més greu de tot: assumeixen un govern sostingut per una minoria exigua i fora de tota representativitat democràtica a Catalunya, i en nom d’aquesta anomalia democràtica, desqualifiquen el vot de milions de ciutadans i de governs suportats per àmplies majories.
Tot plegat patètic i, a més, i sobretot, perillós per a la nostra salut democràtica, molt perillós, perquè uns quants distribueixen certificats de democràcia.
Per acabar-ho d’adobar, el polifacètic partit d’Illa, el PSC, en un altre tema no va tenir problemes de votar junt amb Vox (i el PP). Era una qüestió lligada amb la llengua catalana:
La CUP, en la mateixa sessió, va presentar una proposta per: “defensar i garantir el català com a llengua vehicular única i d’aprenentatge en tots els centres educatius i que sigui la llengua d’ús en l’acollida de l’alumnat nouvingut basant-se en la metodologia de la immersió lingüística“.
La proposta no va reeixir gràcies al fet que el PSC va unir els seus vots al PP i VOX.
I després pacten amb Junts portar el català a Europa i no són capaços d’acordar que sigui llengua d’acollida dels immigrants a Catalunya, més quan el seu retrocés, precisament per la immigració, és extraordinari de manera que només una tercera part dels habitants de Catalunya el té com a primera llengua.
Sort que el PSC governa gràcies a ERC, que és un partit “independentista”.
Assumeixen un govern sostingut per una minoria exigua i fora de tota representativitat democràtica a Catalunya, i en nom d’aquesta anomalia democràtica, desqualifiquen el vot de milions de ciutadans i de governs suportats per majories Share on X
Loading ...
