El passat diumenge tingué lloc a Paris una manifestació per denunciar una suposada discriminació dels musulmans a França. La marxa, a la qual hi participaren unes 13.000 persones, havia estat convocada per diverses entitats anti-racistes i pro-musulmanes, com el “Col·lectiu conta la Islamofòbia a França”, però també sindicats i organitzacions d’esquerres.
La marxa transcorregué sense problemes d’ordre públic majors, però estigué envoltada d’episodis inquietants. L’activista controvertit Marwan Muhammad feu entonar als manifestants “Allah Akbar” (“Déu és el més gran” en àrab). El mateix crit que els terroristes feien ressonar mentre massacraven 138 persones en els atemptats del Bataclan a París al novembre del 2015.
Una altra de les polèmiques fou la presència de manifestants guarnits amb una estrella groga i la inscripció “musulmà”. La intenció era doncs equiparar la situació dels musulmans francesos amb la dels jueus durant la Segona Guerra Mundial. Quelcom de totalment equívoc ja que les víctimes mortals de la suposada “islamofòbia” a França s’eleven a zero.
Una de les pancartes que obrien la manifestació, “la islamofòbia mata”, no mancava tan sols de sentit sinó que falsejava els fets.
Una manifestació divisòria i “comunitarista”
A França els mitjans feren un atent seguiment dels dies previs a la mobilització, ja envoltada de controvèrsia perquè entre els seus organitzadors hi figuraven nombroses personalitats islamistes. Se sospita que algunes d’elles pertanyen als “Germans Musulmans”, moviment transnacional del islam polític conegut pels seus postulats reaccionaris. Entre els signataris de la convocatòria també hi figuraren diversos imans coneguts pels seus discursos masclistes o violents.
El govern de Macron no prohibí la protesta, però el primer ministre Edouard Philippe expressà la seva preocupació pel caràcter tancat i divisori, “comunitarista”, del esdeveniment. A França el terme “comunitarisme” s’empra per designar els intents de formar societats paral·leles, quan no frontalment oposades, als valors republicans francesos.
Alhora, la secretària d’estat Marlène Schiappa afirmà que “la presència de càrrecs electes a una manifestació organitzada per islamistes és un deshonor”.
A l’origen de la manifestació es troba una tribuna publicada en el diari francès Libération, signada per 50 persones que denunciaven la “estigmatització” i “discriminació” dels musulmans a França.
Nombrosos polítics i personalitats del centre i la dreta criticaren fortament el text i la participació de partits i entitats d’esquerra a la marxa, acusant-los de electoralistes o inclús de traïdors a la República. No obstant, la denuncia principal fou la inexistència de la suposada “islamofòbia”.
En efecte, a França no hi ha cap text legal que marginalitzi els musulmans. Al contrari, associacions musulmanes reben nombrosos ajuts públics, per exemple a través de l’ajuntament de París.
Diversos crítics apuntaren que si hi ha una religió en perill a França és el cristianisme i no l’islam. De fet, segons el propi Ministeri del Interior francès, l’any passat es registraren més de 1.000 actes vandàlics o criminals contra cristians i tan sols 100 contra musulmans.
A més, mentre la violència contra els musulmans experimenta un descens des de fa anys, els actes contra els jueus s’han disparat en els darrers temps.
Tots els crítics coincidiren en assenyalar que el terme “islamofòbia” no s’hauria d’emprar perquè és equívoc i forma part de la estratègia de victimització del islam per obtenir concessions polítiques.
L’esquerra francesa, més dividida que mai
Entre els signataris de la tribuna a l’origen de la manifestació s’hi troben nombroses personalitats d’esquerres, entre les quals Jean-Luc Mélenchon, líder del partit França Insubmisa. Mélenchon ha estat particularment criticat, inclòs per alguns membres del seu propi partit, ja que al 2015 havia declarat que no creia adient emprar el terme “islamofòbia” i afirmà que, com qualsevol altre religió, el islam és criticable.
De fet, l’esquerra política francesa s’ha vist fortament dividida. El Partit Socialista francès ha refusat participar a la marxa pel seu caràcter comunitarista. El secretari nacional del Partit Comunista francès no signà la tribuna ni es presentà a la manifestació, però sí que ho feren diversos membres.
La CGT i Lluita Obrera, dos dels principals sindicats francesos, cridaren a manifestar-se. També ho feu el moviment Génération.s, format per dissidents dels socialistes. El líder del partit ecologista EELV Yannick Jadot signà la tribuna però fou un dels primers a distanciar-se’n al veure el sentit que prenia la manifestació.
L’esquerra francesa, cada cop més dividida en mil i un partits i moviments, es mostra incapaç doncs d’articular un discurs clar al voltant d’una qüestió, l’islam, que preocupa cada cop més als francesos, tal i com un sondeig desvetllà recentment.
