Certament les comparacions són sempre odioses, però cal fer-les per aclarir-nos. Es tracta de l’evolució que ha seguit la Covid-19 a Catalunya i Madrid.
L’1 de setembre Catalunya es trobava al llindar dels 200 casos mentre que Madrid se situava en els 500. Es van adoptar unes primeres restriccions a Madrid al llarg de setembre sense massa efectes. La seva corba va continuar pujant fins arribar als 800 casos, mentre que a Catalunya es mantenia entorn dels 200. Però a partir de la segona tanda de restriccions de Madrid, la seva corba va començar a baixar fins a situar-se per sobre, però a prop, dels 500, mentre que la de Catalunya semblava repuntar cap a munt. Aquest era l’escenari l’1 d’octubre quan es va establir l’estat d’alarma.
Amb l’estat d’alarma en marxa, la corba de Madrid continua descendint acceleradament, mentre que la de Catalunya també va pujar per situarse en la cota 300 i més amunt. Aleshores a Catalunya es determina el tancament de bars, però el nombre de casos continua pujant i ja se situava en els mateixos nivells de Madrid a 1 de setembre, mentre que aquella comunitat continuava la reducció fins que a la tercera setmana d’octubre el nombre de casos a Catalunya ja sobrepassà als de Madrid. En un mes i mig els termes s’han invertit. S’instaura el toc de queda, Madrid continua descendent, mentre que a Catalunya, sembla produir-se finalment un descens molt lleu.
En l’actualitat Madrid presenta 369 casos d’incidència acumulada cada 100.000 habitants els últims 14 dies amb un índex de positius en les proves del 8,64%, mentre que Catalunya encara està en els 752 casos i una positivitat del 12,82%. En definitiva, Madrid ha aconseguit doblegar mes ràpidament la corba sense tancar bars, ni restaurants, ni teatres, ni cinemes, ni gimnasos, amb confinaments perimetrals molt quirúrgics de zones sanitàries, i amb restriccions molt mesurades que poc tenen a veure amb la duresa de les mesures catalanes. Per exemple, a Madrid el toc de queda no es produeix fins a les 11 de la nit, i el tancament perimetral del cap de setmana es regional i no municipal. El resultat és que els costos econòmics i socials per al sector privat a la Comunitat de Madrid tot i existir, són molt menys danyosos que els que es produeixen a Catalunya, on àmbits sencers com el de l’hostaleria, la cultura o l’esport, quedaran pràcticament anorreats. Els resultats son clarament millors per a Madrid.
Sí, les comparacions són odioses però els que ens governen a Catalunya i especialment els que prenen les decisions sobre la nostra salut pública s’ho han de fer mirar.
Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
