Pablo Iglesias ha llençat la primera iniciativa política d’abast. Ho ha fet en un marc a més molt específic que ha estat rendir memòria democràtica del comunisme espanyol encarnada en, entre altres, el poeta Marcos Ana, a qui es va referir com “és un deure patriòtic defensar els herois i heroïnes que es van jugar la vida i la llibertat per la justícia social i per portar-nos la democràcia”. Iglesias, que va especificar que parlava en nom del govern, va dir que volia que les seves paraules fossin una restitució de la memòria del comunisme espanyol.
En aquest context va llançar la iniciativa d’un front democràtic format per la militància socialista i podemista per defensar la democràcia de l’amenaça de la ultradreta i de la ultraultradreta. La necessitat d’impulsar aquest front sorgeix del fet que segons Iglesias “nosaltres -referint-se al govern- no podem ocupar-nos de tot; fa falta que la societat civil s’organitzi”. Amb aquestes paraules es va adreçar a les bases dels partits que configuren l’executiu i també a totes les organitzacions de la societat civil demanant-los que mantinguin la tensió en defensa de l’estat del benestar i també de la defensa de la democràcia.
Iglesias demana organitzar-se als barris, a les ciutats i als pobles, i que els estudiants surtin a defensar les universitats, els pensionistes les pensions i els professionals de la sanitat a defensar la sanitat pública.
No deixa de ser una innovació que el govern que ha de vetllar per les pensions, les universitats i la sanitat pública cridi al mateix temps als ciutadans a mobilitzar-se en la seva defensa, perquè està a les mans de Pedro i Pablo que cap d’aquests tres importants components del benestar es vegin malmesos. Ells en són els responsables i evidentment no l’oposició. És per tant una crida i un raonament ben estrany des de la lògica de les coses.
En tot cas, el que sí que queda clar és que Iglesias ha llençat des del govern la primera gran iniciativa política, la formació d’un front alhora que reivindicava el comunisme com a defensor de la democràcia.