Serà Armènia la víctima col·lateral de la propera ronda de xocs militars entre Rússia i Ucraïna?
Amb totes les mirades posades sobre l’esperada contra-ofensiva ucraïnesa, Azerbaidjan i Turquia, dos estats de parla turca, esperen cobrar-se una venjança definitiva contra Armènia.
Com Converses explicava fa uns mesos, la vella febre anti-armènia que ha caracteritzat la política turca i que és responsable del primer genocidi del segle XX segueix ben viva.
Des del passat desembre del 2022, l’única carretera que manté connectada la regió del Nagorno-Karabakh habitada pels armenis, Artsakh, i que oficialment és part d’Azerbaidjan, es mantenia tallada per suposats manifestants ecologistes.
Aquesta artèria terrestre, coneguda com el Corredor de Lachin, porta, doncs, mesos sent practicable només per les forces de manteniment de la pau russes i els combois humanitaris de la Creu Roja.
El motiu al·legat de la protesta ecologista era que la població armènia contaminava les aigües del Nagorno-Karabakh a causa de les seves activitats mineres. No obstant, els analistes de la regió han ràpidament apuntat que els manifestats gaudien d’un suport públic inaudit en un país on els moviments de protesta són regularment esclafats pel règim autocràtic que hi governa des de la fi de la Guerra Freda.
Segons Tom de Waal, investigador del think tank Carnegie Europe, és “evident que [els manifestants] havien estat enviats pel govern de Bakú”.
Quatre mesos i mig després d’haver iniciat el bloqueig, els manifestants anunciaren la setmana passada la seva fi.
Però la retirada del moviment suposadament ecologista no significa la fi del malson que viuen els armenis d’Artsakh, ja que Azerbaidjan anuncià que instal·laria un punt de control permanent per evitar que tropes i municions armènies siguin introduïdes a l’enclavament.
Mentrestant, Europa i els Estats Units, però també Rússia, han apuntat que aquest nou checkpoint suposa una violació del l’acord d’alto el foc que Armènia i Azerbaidjan signaren sota la mediació de Moscou després de la guerra del 2020 en que Armènia perdé importants part del seu territori en disputa.
El 28 d’abril, la Ministra d’Afers Exteriors de França, Catherine Colonna, visità Armènia i advertí del risc d’una “neteja ètnica” d’armenis si l’accés a l’enclavament no es restablia immediatament. França és un dels aliats tradicionals d’Armènia i un dels països europeus que més desconfien de Turquia i els seus socis.
Per la seva banda, la Unió Europea aprovà al gener una nova missió civil que ha de patrullar les fronteres entre Armènia i Azerbaidjan. Composta d’un centenar d’observadors, es tracta d’una força no armada i comandada per un oficial de la policia alemanya.
La sola potència amiga d’Armènia que disposaria en principi de mitjans militars per a dissuadir un nou atac azerbaidjanès és Rússia. Però des de la invasió d’Ucraïna, Moscou ha desviat tots els seus esforços envers la “operació militar especial” de Vladimir Putin, oferint una oportunitat d’or que els hàbils dirigents turcs no han dubtat en explotar.
Així, en els darrers mesos s’ha observat que la minvant força de pau russa està retrocedint al llarg de la línia que havia de patrullar davant la pressió militar d’Azerbaidjan. L’objectiu últim de Baku i indirectament de Turquia sembla ser l’expulsió definitiva de la presència armènia en la regió disputada.
Amb totes les mirades posades sobre l'esperada contra-ofensiva ucraïnesa, Azerbaidjan i Turquia, dos estats de parla turca, esperen cobrar-se una venjança definitiva contra Armènia Share on X
Loading ...
