La publicació de la nova previsió de l’OCDE confirma, malgrat haver millorat els resultats per a Espanya, que aquest país no superarà la crisi en termes macroeconòmics fins al 2023, i més enllà pel que fa a les crisis sectorials més agudes i de desballestament social.
Espanya, segons la previsió, creixerà el seu PIB enguany un significatiu 5,7%, 7 dècimes més que la seva anterior estimació i un 4,8% el 2022, 8 dècimes més que la previsió precedent, però que donat que el seu comportament l’any passat ha estat amb diferència el pitjor de tots els països, amb una caiguda de l’11% del PIB, superior tant al d’Argentina, -10,5, com al del Regne Unit -9,9, resultarà que a finals del 2022 el PIB encara seria clarament inferior al que disposàvem el 2019. No seria doncs fins ben entrat el primer trimestre, d’aquí a tres anys, que l’evolució del PIB permetria recuperar l’impacte negatiu de la coronacrisis.
Cal dir, però, que aquestes previsions s’aguanten amb pinces perquè reposen sobre la presumpció d’un control raonable de la Covid-19, i concretament d’un bon resultat enguany de la vacunació. Si aquest fet no es produeix, perquè a finals d’estiu no s’ha aconseguit arribar al 70% i la temporada turística, encara que millor que l’anterior, continua malmesa, la previsió no es confirmarà, i el resultat serà més dolent.
Però és que a més la recuperació serà molt asimètrica amb una clara diferència entre els sectors més perjudicats i la resta de sectors.
Aquest fet ja es fa evident a hores d’ara, amb dades de febrer 2020-2021, perquè mentre que la resta de sectors ja s’han recuperat de la crisi i el nombre d’afiliats a la Seguretat Social obté un resultat lleugerament positiu amb 11,2 milions d’afiliats, uns 100.000 més que el febrer del 2020, la caiguda dels sectors més perjudicats, és a dir comerç, transports, hostaleria, activitats artístiques, recreatives i d’entreteniment, continua la davallada i se situa en 4,2 milions d’afiliacions, havent perdut 400.000 titulars.
El mateix es pot dir dels ERTO: el setembre de l’any passat hi havia, pel que fa a la resta de sectors, 288.000 persones en ERTO que el febrer d’enguany s’han reduït a 207.000. Però els sectors més perjudicats han passat en el mateix període de 428.000 a 702.000. Ara hi ha per tant 900.0000 persones en ERTO, quan en el mes de setembre n’hi havia 700.000. Però aquest creixement està concentrat en els rams de l’economia que registren en major mesura l’impacte negatiu.
Aquest fet, junt amb la vacunació fan que les noves polítiques del govern, encara inexistents, siguin decisives, perquè la combinació ERTO-ICO que ha funcionat l’any passat, ja no té més capacitat d’aturar el problema.
Aquí entren en joc els 11.000 milions d’euros anunciats per Sánchez, en uns termes que semblen molt improvisats, que signifiquen una xifra clarament inferior a la necessària, i que les entitats empresarials valoren en 50.000 milions. Tampoc està clara l’estratègia ni la velocitat en què es produirà la seva aplicació, perquè no es tracta només d’ajudar a les necessitats, sinó de fer-ho sobretot en el que és el teixit productiu i viable i evitar d’aquesta manera dedicar recursos a empreses zombis, que es mantenen gràcies al crèdit i als ajuts. Aquesta és una tasca francament difícil.
Per tant i en resum: millora la previsió de l’OCDE, els resultats no són suficients per escurçar el llarg període que portem en crisi, aquest escenari depèn sobretot del ritme de vacunació i de la nova política governamental, i en tot cas els sectors més afectats no recuperaran la seva situació fins més enllà del 2023, i per tant tenen una perspectiva de dificultat durant alguns anys.
No es tracta només d’ajudar a les necessitats, sinó de fer-ho sobretot en el que és el teixit productiu i viable i evitar d’aquesta manera dedicar recursos a empreses zombis Share on X
Loading ...
