I quan ens referim al govern, tant fem referència a l’actual, que té en principi els dies comptats, com al futur amb una consideració no pas menor: les dues peces claus, Presidència i Departament de Salut, corresponen al partit que en principi serà l’encarregat de formar govern i disposar tant de la presidència com de la titularitat d’aquell departament. Aquí hi ha un factor positiu de continuïtat que, en teoria, evita que es produeixi un impàs de mesos. En la pràctica aquesta continuïtat, donat els pèssims resultats de la gestió fins ara, presenten una contrapartida ben negativa.
Però la veritat és que si no canvien la forma de fer, i no actuen amb eficiència i eficàcia (i la societat no els pressiona molt en aquest sentit), Catalunya ho passarà molt malament.
Les recents declaracions del ministre de Sanitat d’Israel, Yuli Edelstein, emmarquen clarament el problema. Aquest país, com és sabut, és capdavanter amb diferència en el procés de vacunació i és el que disposa d’una major i millor informació científica sobre ella. Alhora, la seva vacunació massiva i ràpida ja aporta resultats visiblement positius. Malgrat aquest fet, Yuli Edelstein aborda amb realisme, que alguns podrien qualificar de pessimista, la situació, perquè afirma que no hi haurà una normalitat i encara serà relativa abans de dos anys, i que ens podem oblidar d’esdeveniments massius, i posa l’exemple dels concerts de rock, fins d’aquí a molt temps. També deixa clar les perilloses incerteses que planen sobre la situació. Afirma que “no coneixem qüestions fonamentals com la durada de la immunitat, el que pot representar processos de vacunació massiva durant temps, ni la capacitat d’aquesta en relació amb les noves mutacions”.
Aquest és el panorama que ha d’assumir Catalunya. En definitiva, ha de preparar-se ràpidament per a la quarta onada, per a un estiu sense turisme significatiu, per a una tardança de com a mínim dos anys per recuperar-nos econòmicament, i aquesta és una qüestió bàsica, s’evita al llarg de l’any una cadena de fallides de les empreses més afectades per les restriccions.
Catalunya viurà un carrusel insuportable de relaxament i mesures restrictives si no resol els estrangulaments bàsics que continua presentant:
- Un baix ritme de vacunació
- Greus deficiències en l’estudi dels orígens dels contagis i les seves xarxes de transmissió
- Insuficiència clara en el rastreig. Necessitem 1.000 rastrejadors professionals per tenir una relació adequada a la càrrega de treball que aquesta feina necessita en funció de la població de Catalunya
- Cal un sistema informàtic únic que vinculi dades del rastreig amb les de l’evolució de la pandèmia i els models de previsió, així com la seva glocalització, tot en un sol sistema d’anàlisi.
- Cal esmenar la gran deficiència en el control efectiu dels confinats i establir les mesures d’acompanyament i dels ajuts necessaris per fer-ho possible.
- És també insuficient el control de la propagació i la capacitat per encerclar els focus quan es produeixen.
- És molt gran el dèficit clar de mesures tècniques alternatives o complementaries a les restriccions sobre els espais públics. Hi ha molt terreny a recórrer en aquest camp.
- Necessitem una assistència sanitària capaç d’efectuar una millor contenció de la malaltia en els primers dies d’afectació. No pot ser que el sistema nacional de salut no intervingui en els primers dies, i es limiti a esperar si la situació s’agreuja prou per determinar el seu trasllat a l’hospital. Malgrat que hi ha un insuficient coneixement de la farmàcia eficaç en aquest terreny, ja hi ha productes que s’apliquen sense problemes per abordar altres malalties que presenten resultats positius a l’hora de contenir la propagació orgànica del virus.
- Catalunya no té una protecció civil digna d’aquest nom. És una pura superestructura que només serveix per omplir l’escenari. La pandèmia és una ocasió per desplegar-la i contribuir a millorar les mesures de prevenció.