Després d’un llarg procés d’audiències (hearings) tingudes davant de comissions parlamentàries amb tots els candidats a Comissaris, el 27 de novembre passat el ple del Parlament Europeu va ratificar la composició de la nova Comissió Europea, de manera que aquesta va poder iniciar el seu nou mandat de cinc anys el passat dia primer de desembre.
El resultat de la votació – 370 vots a favor, 282 en contra i 36 abstencions – representa el suport més feble que ha rebut mai un equip de Comissaris per part del Parlament Europeu: el 54 % dels vots emesos i el 51 % del total d’eurodiputats. L’elevat nombre de vots contraris es deu a la presència de polítics “ultraconservadors” a la nova Comissió – un d’ells, l’italià Fitto com un dels sis vicepresidents – i al fet que el PP espanyol es va negar a votar a favor del conjunt de la Comissió per la presència de la socialista espanyola Teresa Ribera com vicepresidenta principal.
La composició de la Comissió Europea reflecteix el pes que tenen les diferents famílies polítiques als governs dels estats membres, atès que els correspon proposar els seus candidats a Comissaris. D’aquesta manera, dels 27 membres que componen el nou Col·legi de Comissaris (26 més la presidenta Von der Leyen), 16 provenen del Partit Popular Europeu (PPE), 5 del grup socialista, 4 del grup liberal i 2 de grups ultraconservadors, un del grup dels Conservadors i Reformistes (Meloni) i l’altre del grup dels Patriotes (Le Pen). Es tracta de la Comissió Europea més escorada cap a la dreta de la història.
Amb la nova Comissió Europea es tanca la renovació de les institucions europees, iniciada el proppassat mes de juny amb les eleccions al Parlament Europeu, que també ha implicat un canvi al davant del Consell Europeu, ara liderat per l’exprimer ministre portuguès, Antonio Costa (socialista), que ha substituït al belga Charles Michel (lliberal).
Els sis vicepresidents són els següents:
- Teresa Ribera (Espanya), vicepresidenta de Transició Neta, Justa i Competitiva.
- Kaja Kallas (Estònia), Alta representant per a Assumptes Exteriors i de Seguretat (càrrec abans ocupat per Josep Borrell).
- Henna Virkunnen (Finlàndia), vicepresidenta de Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia.
- Stéphane Séjourné (França), vicepresidenta de Prosperitat i Estratègia Industrial.
- Roxana Minzatu (Romania), vicepresidenta de Persones, Capacitats i Preparació.
- Raffaele Fitto (Itàlia), vicepresident de Cohesió i Reformes.
Els tres pilars d’actuació de la nova Comissió Europea (CE)
Davant del Plenari del Parlament Europeu, en una intervenció sobre el nou Col·legi de Comissaris i el seu programa, el passat 27 de novembre, la presidenta Von der Leyen va avançar dos dels tres primers grans pilars d’actuació del seu nou equip, anomenats “Brúixola de Competitivitat” (Competitiveness Compass) i Pacte Industrial Net (Clean Industrial Deal).
Pel que fa a la Brúixola de Competitivitat, Von der Leyen ha explicat que es construirà sobre les grans recomanacions de l’Informe Draghi: tancar la bretxa d’innovació amb els Estats Units i Xina, elaborar un pla conjunt de descarbonització i competitivitat i augmentar la seguretat tot reduint les dependències.
Per tancar la bretxa d’innovació, Von der Leyen proposa posar la recerca , la ciència i la tecnologia al centre de l’economia, garantint que les petites empreses, les start-ups (empreses prometedores que comencen) i les scale-ups (empreses que ja porten un cert temps com start-ups) puguin prosperar a Europa, facilitant-los el creixement. En recerca i desenvolupament, cal aconseguir que més tecnologia innovadora passi del laboratori al mercat. També proposa aconseguir que Europa sigui l’epicentre de la pròxima onada de tecnologies de frontera.
Amb el Pacte Industrial Net, la nova Comissió Von der Leyen aposta per la sostenibilitat competitiva. Serà la columna vertebral de les polítiques d’indústria i energia, destinada a dirigir la inversió cap a les infraestructures i la indústria, particularment en els sectors de gran consum energètic amb el fi de recolzar els objectius de descarbonització industrial, creixement i competitivitat de la UE. Aquest gran pacte haurà d’haver pres forma en els primers cent dies de mandat. S’obre la porta a una nova Comissió que es defineix per apostar per una sostenibilitat centrada en l’electrificació.
Pel que fa al pla conjunt per a la descarbonització i la competitivitat, Von der Leyen s’ha compromès davant dels eurodiputats a mantenir el rumb dels objectius del Pacte Verd Europeu (Green Deal), l’estrella de la corona de la primera Comissió Von der Leyen, però essent més àgils i acompanyant millor les persones i les empreses. També s’ha compromès a presentar el Pacte Industrial Net en els primers cent dies del seu mandat.
En relació amb el tercer gran pilar d’actuació, la seguretat econòmica, Von der Leyen es proposa treballar per reduir les dependències excessives, que poden convertir-se ràpidament en vulnerabilitats per a l’economia de la UE. La Comissió treballarà per diversificar els proveïdors i per tancar més acords de comerç i inversions amb socis fiables (derisking).
Millorar la competitivitat, segons Von der Leyen, també implicarà la mobilització de més inversió, tant pública com privada, a través de la iniciativa “Unió d’estalvis i inversions”, simplificació administrativa i una aposta més decidida tant per la recerca i el desenvolupament com per la formació i les competències professionals.
Declaració de Budapest sobre nou pacte per la competitivitat
En una reunió informal del Consell Europeu celebrada a Budapest el 8 de novembre, els líders de la UE van adoptar la Declaració de Budapest, que estableix un nou Pacte Europeu de Competitivitat per abordar els reptes geopolítics, econòmics i demogràfics actuals i garantir la prosperitat d’Europa.
La Declaració torna a basar-se en l’Informe Draghi sobre competitivitat de la UE, que també va participar en la cimera i va presentar als líders les conclusions del seu informe.
Una de les principals prioritats acordades pels Caps d’Estat o de Govern de la UE ha sigut garantir un mercat únic que funcioni plenament, tal com recomana específicament l’Informe Letta i confirma l’Informe Draghi. Es vol un mercat únic que funcioni com a “motor clau per a la innovació, la convergència, el creixement, la connectivitat i la resiliència econòmica”.
Un altre component central de la Declaració és el compromís amb una “revolució de la simplificació”, és a dir, la reducció de les càrregues administratives per les empreses, generant així un entorn més propi per a l’emprenedoria i la innovació.
La Declaració també insisteix en la necessitat d’implementar mesures urgents per frenar els preus de l’energia, que situen l’economia europea en desavantatge amb els Estats Units.
Demana assumir el compromís d’assignar el 3 % del PIB a recerca i desenvolupament el 2030.
Declara que cal avençar cap a una Unió d’Estalvi i Inversió per al 2026 i advoca la implementació completa de la Unió de Mercats de Capital.
Insisteix a reforçar la seguretat estratègica de la UE i assegurar les cadenes de subministrament.
La Declaració també proposa la creació d’una base industrial de defensa europea, amb l’objectiu de reforçar les capacitats de defensa i l’autonomia industrial de la UE. Es vol anar cap a una indústria de defensa europea independent, en el marc de l’OTAN.
Perspectives
La inauguració de la presidència de Trump a partir del 20 de gener de 2025 es presenta amenaçadora per a la UE a causa de la possible aplicació d’aranzels. Tant l’economia com la política ranquegen actualment en el motor francoalemany. La guerra d’Ucraïna té un final incert. Malgrat tot, a Brussel·les es volen veure llums esperançadores.
Polònia és cada dia un estat més clau i és el que relleva a una Hongria populista i pro Putin a la presidència semestral rotatòria de la UE a partir del dia primer de gener de 2025. L’actual líder polonès, Donald Tusk, és un veterà ben vist a Brussel·les que ja ha ocupat el càrrec de president del Consell Europeu de la UE i coneix bé Rússia.
Els danesos seguiran als polonesos al capdavant de la presidència de la UE. El seu líder, Frederiksen, també és experimentat i ha demostrat tenir idees particularment clares en matèria pressupostària i d’immigració.
Al nou president del Consell Europeu, el socialista moderat portuguès Anton Costa, se li atribueixen grans virtuts negociadores i organitzatives.
El neerlandès Mark Rutte, nou secretari general de l’OTAN, ha demostrat ser capaç de parlar obertament de tu a tu i d’entendre’s amb Trump.
La nova Alta Representant per afers exteriors i seguretat, l’estoniana Kaja Kallas, té idees molt clares i fermes sobre com tractar la Rússia de Putin. L’any 2025 serà probablement l’any decisiu de la guerra d’Ucraïna, que complirà tres anys a primers d’aquest mes de febrer. Kallas acaba de declarar que “no hem de desestimar el nostre propi poder”. A Brussel·les es comenta que “Kallas liderarà des de l’est i Von der Leyen liderarà la resta”.
Encara no està contestada la famosa pregunta sobre quin número de telèfon cal marcar per parlar amb la persona que mana a Europa, però és evident que actualment existeix un conjunt de líders notables a Brussel·les que regiran els destins de la UE entre 2024 i 2029 i, per tant, potser no importa massa qui d’entre ells es posarà al telèfon quan aquest soni.
La nova Alta Representant per afers exteriors i seguretat, l’estoniana Kaja Kallas, té idees molt clares i fermes sobre com tractar la Rússia de Putin Share on X
Loading ...
