La nova Comissió Europea (2019-2024) ha fixat les seves prioritats

La presidenta de la nova Comissió Europea, Ursula von der Leyen ha promès que serà una Comissió “geopolítica”.

Les sis prioritats de la nova Comissió Europea són les següents:

• Pacte Verd Europeu. Ho hem comentat en un post anterior. Es tracta de convertir-se en el primer continent climàticament neutre. Això és considerat el repte i l’oportunitat més grans del nostre temps. Per aconseguir-ho, la Comissió ha proposat el Pacte Verd Europeu (Green Deal), un ambiciós paquet de mesures que han de permetre que les empreses i els ciutadans europeus es beneficiïn d’una transició ecològica sostenible. Les mesures van des d’una reducció dràstica d’emissions fins a la inversió massiva en recerca i innovació amb la finalitat de preservar l’entorn natural del continent. El Pacte Verd traça el camí cap a una transició justa i socialment equitativa i pretén ser una nova estratègia de creixement de la UE.
• Una economia que funcioni en pro de les persones. Els ciutadans i les empreses de la UE només poden prosperar si l’economia treballa per a ells. L’economia social de mercat de la UE permet a les economies créixer i reduir la pobresa i la desigualtat. És essencial reforçar les petites i mitjanes empreses, que constitueixen la columna vertebral de la UE. Cal completar la Unió de Mercats de Capitals i aprofundir la Unió Econòmica i Monetària.
• Una Europa adaptada a l’era digital. Estem vivint una veritable revolució digital, davant de la que cal actuar en quatre àmbits: a) Protecció de dades. Reformar les normes de protecció de dades per donar als ciutadans el control de les seves dades personals i ajudar les empreses. Garantir que els països no pertanyents a la UE protegeixin també les dades personals dels ciutadans de la UE. b) Millorar l’accés dels consumidors i les empreses als béns on line. Ajudar a convertir el món digital de la UE en un mercat uniforme i sense fissures per a la compravenda. c) Un entorn en el que puguin prosperar les xarxes i els serveis digitals. Elaborar normes que s’ajustin al ritme de la tecnologia i donin suport al desenvolupament tecnològic. d) El sector digital com a motor del creixement. Garantir que l’economia, la industria i l’ocupació d’Europa es beneficiïn plenament de la digitalització.
• Promoció del nostre sistema de vida europeu. Una Europa que protegeixi ha de defensar també la justícia i els valors fonamentals de la UE. Les amenaces contra l’estat de dret posen en entredit la base jurídica, política i econòmica de la UE. Es vol una UE d’igualtat, tolerància i justícia social. També cal un nou començament en matèria de migració. Unes fronteres fortes, la modernització del sistema d’asil i la cooperació amb països implicats són essencials en aquest nou començament.
• Una Europa més forta en el món. La Comissió Europea defensa el multilateralisme i un ordre mundial basat en normes a través d’un paper més actiu i una veu més ferma de la UE en el món. Cal una agenda comercial sòlida, oberta i justa que converteixi Europa en un lloc atractiu per a les empreses, és clau reforçar el paper de la UE com a líder mundial, garantint al mateix temps les normes més estrictes en matèria de clima, medi ambient i protecció laboral. La Comissió busca un enfocament coordinat de l’acció exterior, des de l’ajuda al desenvolupament fins a la política exterior i de seguretat comuna, que garanteixi una veu més forta i unida d’Europa en el món.
• Un nou impuls a la democràcia europea. La Conferència sobre el Futur d’Europa es convocarà l’any 2020 i acabarà el 2022, amb una ampla participació de la ciutadania europea. Les conclusions de la Conferència s’implementaran a partir del 2022. Es pretén assolir una major participació dels ciutadans europeus en la presa de decisions de les institucions, cercar més transparència i control i perfeccionar la democràcia europea.

 Per altra banda, davant de la desconnexió geoestratègica d’Europa iniciada pel president Trump, les amenaces de la Rússia de Putin, l’assertivitat de la Xina i el creixent desordre geopolític a nivell global, recentment s’han aixecat prestigioses veus polítiques europees per reclamar una nova orientació de la política exterior i de defensa europees. Merkel ha declarat que “ja és hora que Europa prengui el seu destí a les seves mans”. Macron ha demanat una defensa autònoma europea “per poder defensar-nos de Rússia, de la Xina i fins i tot dels Estats Units”. El ministre d’afers exteriors alemany, Heiko Mass, ha escrit que “una Europa forta i sobirana és la resposta a l’hostilitat de Trump”. Enrico Letta, ex-primer ministre d’Itàlia, ha declarat que “si no avancem cap a la unió política, els països europeus, d’aquí deu o quinze anys només tindran, un a un, l’opció de decidir si volen ser colònia de la Xina o dels Estats Units”.

És en aquest context que la presidenta de la Comissió Úrsula von der Leyen ha promès que la nova Comissió serà “geopolítica”. El seu vicepresident i alt representant per Afers Exteriors i Política de Seguretat, Josep Borrell, ho ha expressat així: “Ha arribat l’hora que Europa aprengui a utilitzar el poder”.