Salvador Illa va definir com a “espectaculars” els resultats del Govern de Sánchez i la raó per no anar a eleccions. L’exministre d’Universitats Manuel Castells va anar més enllà i va teoritzar en un article a La Vanguardia sobre la causa principal dels problemes de Sánchez.
No eren els escàndols de corrupció, ni les vulneracions constitucionals, ni el sotmetiment d’institucions teòricament independents, res d’això. El que estava succeint era conseqüència de la rancúnia cap a la tasca que desenvolupava un govern d’esquerres.
I assenyalava deu factors:
- Millora dels salaris.
- Millora de les pensions.
- Feminisme i drets LGTBI.
- Transició ecològica cap a un model sostenible.
- Reconeixement del caràcter plurinacional d’Espanya.
- Recuperació de la memòria històrica.
- Política internacional ancorada a l’europeisme.
- Defensora dels drets humans i la pau enfrontada a l’estat genocida d’Israel i a l’extremisme de Trump.
- Creixement econòmic per sobre la mitjana europea.
- Generant més ocupació que mai.
És realment així? Contrastem-ho amb les dades i els fets i vegem com d’“espectacular” és el govern.
Millora dels salaris
Absolutament cert i positiu en el cas de l’SMI, però erroni o fals en relació amb les retribucions en general, tant en termes de salari mitjà com més freqüent. Els salaris mostren clarobscurs. D’una banda, el Salari Mínim Interprofessional (SMI) va pujar dràsticament sota el Govern de Sánchez: de 735,90 € mensuals en 14 pagues el 2018 a 1.080 € el 2023, acumulant una alça del 46,75%.
En contrast, el salari mitjà va créixer de manera molt més modesta. Segons l’Enquesta Anual d’Estructura Salarial, el salari mitjà brut va passar de 24.000 € el 2018 a 28.050 € el 2023, un augment acumulat del 17% (uns 4.000 €). Només el 2023 va pujar el 4,1% interanual i va encadenar 10 anys a l’alça. Tot i això, descomptant la inflació gran part d’aquest increment s’esvaeix.
El salari mitjà, per la seva banda, va pujar a 23.349 € el 2023 –a penes 11,5% més que el 2018– va quedar molt endarrerit respecte al SMI (+54% des del 2018). Això indica certa compressió salarial per sota: els sous mínims van pujar fort, però els intermedis amb prou feines ho van fer. De fet, molts treballadors amb qualificació mitjana-baixa ara guanyen a prop del mínim, reduint la bretxa amb els menys qualificats.
La conseqüència és una distribució salarial encara molt desigual: el salari mitjà (28.000 €) és gairebé el doble del modal (15.600 €), reflex que pocs guanyen molt i molts guanyen poc. El 20% d’assalariats guanya entre 14.000 i 19.000 €, concentrant-se a la part baixa.
Millora de les pensions
Inqüestionable, però en uns termes insostenibles perquè es finança apel·lant a les transferències del pressupost estatal que al seu torn recorre al deute, i augmentant un altre problema molt agut: la discriminació generacional: el 1995, la renda disponible equivalent dels joves de 25 a 34 anys, l’edat de començar a tenir fills, era lleugerament superior a la de la gent gran, el 2023 és al revés i els de més edat tenen uns ingressos un 5,5% superiors.
Feminisme i drets LGTBI
Sens dubte un dels grans èxits del govern. Tant que la reacció en sentit oposat davant de tanta publicitat, legislació i privilegis legals ha generat la reacció oposada, molt visible en la gent més jove de 24 anys i que ja es manifesta a partir dels darrers anys d’ESO.
I és que una cosa és la igualtat de condicions i una altra la discriminació positiva, les quotes injustes i arbitràries i el privilegi. Amb un fet gens menor: malgrat això, mai no és prou, els homes que no s’adapten al perfil ideològic, són sospitosos sinó declaradament masclistes o feixistes, que ja és el mateix.
(seguim demà no t’ho perdis)
Segons Castells, criticar el Govern és fruit de la rancúnia. Però les dades no menteixen. #Castells #Sánchez #PSOE Share on X
