A Catalunya em fa la impressió que cada cop més se li pot aplicar allò de “Entre todos la mataron y ella sola se murió”. Fa uns quants anys que és perceptible la pèrdua de pes específic de Catalunya en el conjunt d’Espanya. I no cal dir l’increment de les diferències entre Madrid i Barcelona, en benefici d’aquell.
El coronavirus colpeja des de fa mesos a tots, i seguirà, encara que hi ha territoris que rebran més que uns altres en l’aspecte econòmic. Aquells que depenen molt del turisme patiran un impacte més gran, entre ells Catalunya.
Ara s’hi suma el tancament de les plantes de Nissan a Catalunya. Pèrdua de 3.000 llocs de treball directes i unes cinc vegades més d’indirectes. Una reducció substancial del PIB. Està en perill que Espanya segueixi sent la segona potencia productora europea de cotxes i la novena mundial.
Els directius de Nissan han justificat el tancament amb el repartiment de zones geogràfiques de l’aliança Renault-Nissan-Mitsubishi, les pèrdues dels darrers anys i la necessitat de reducció de la producció. Segurament serà cert, però cal qüestionar-se també perquè han decidit tancar aquestes plantes de Barcelona en lloc d’altres, com la que Nissan té al Regne Unit, malgrat el Brexit. Això ha de portar a la reflexió, no només pel cas de Nissan, sinó sobre la globalitat del món industrial. Entre altres coses, tenir clar si fem de Catalunya el marc atractiu per a les indústries existents i per a noves inversions, especialment de les grans empreses multinacionals.
Tothom pot recordar quan Artur Mas va ser elegit president de la Generalitat l’any 2010. Al seu discurs va senyalar que seria un govern “business friendly”. Es pot considerar aplicable aquesta característica tant al seu Govern com als posteriors?
Un distintiu històric dels catalans era el sentit emprenedor. Segueix essent la societat catalana en el seu conjunt promotora d’iniciatives empresarials o el que volen la majoria dels joves és ser funcionaris?
Passant a la política més recent. Al marge del criteri que es tingui en relació amb la possible independència de Catalunya, algú creu que els darrers anys plens de manifestacions, protestes, per tot arreu llaços grocs i banderes mostrant indignació i queixa, governs i parlament que vulneren les lleis de manera sistemàtica, un estat de tensió permanent, propaganda internacional contra Espanya, mitjans de comunicació monotemàtics sobre l’assumpte… ajuden a fer el teu propi territori atractiu per a les empreses?
A nivell de Barcelona. El Govern municipal és favorable al món empresarial? Ben al contrari, es mostra hostil des dels hotels fins a les fàbriques. I ni cal dir en relació a la indústria de l’automòbil. La número 2 de En Comú Podem a l’Ajuntament, Janet Sanz, va declarar fa uns mesos que millor que la planta de Nissan ja no tornés a funcionar com a tal. I la política “anticotxe” de l’Ajuntament és extrema, havent liquidat carrils de circulació i llocs d’aparcament per tot arreu.
Si es passa al Govern central està clar que tampoc forma part de les seves prioritats afavorir a les empreses. Potser si de la ministra Calviño, però no dels seus socis de Podemos, que semblen pesar molt més. A qui se li pot acudir, i més pactant amb Bildu, la derogació total de la Reforma Laboral? O els anuncis d’augment d’impostos? O parlar de nacionalitzacions?
No sembla, per tant, que es posi fàcil als Consells d’Administració de les grans multinacionals perquè vinguin o es quedin aquí.
Un distintiu històric dels catalans era el sentit emprenedor. Segueix essent la societat catalana en el seu conjunt promotora d’iniciatives empresarials o el que volen la majoria dels joves és ser funcionaris? Share on X
Loading ...
