El que està passant a Nigèria el 2025 té tots els trets d’un genocidi. Més de 7.000 cristians assassinats entre gener i agost, una mitjana de trenta víctimes diàries. Al voltant de 7.800 segrestats pel sol fet de professar la fe cristiana. Milers d’esglésies i pobles arrasats. Camps de desplaçats convertits en escenaris de massacres. Les xifres són esgarrifoses: el 69% de tots els cristians assassinats per la seva fe al món el 2025 correspon a Nigèria. I, tanmateix, Europa calla.
Les massacres
Els episodis es multipliquen i segueixen un patró d’extermini: atacs nocturns a pobles cristians, incendis d’esglésies, execucions massives, dones violades i segrestades. El 12 de gener, Boko Haram va atacar comunitats a Bamzir i Njilan; al juny, a Benue, almenys 200 cristians desplaçats foren assassinats en un campament, molts cremats vius. La Setmana Santa va ser també de sang: desenes de morts i pobles sencers destruïts a Kaduna. Durant el Nadal, a Anwase, vuit esglésies cremades i quasi cinquanta fidels assassinats. La geografia de la violència ja no es limita al nord: arriba al Cinturó Mitjà i fins i tot al sud, zones fins ara considerades més segures.
Els botxins
La persecució té noms clars: Boko Haram, l’ISWAP (Estat Islàmic en Àfrica Occidental) i les milícies fulani radicalitzades. Atacs coordinats, ús d’armes automàtiques i explosius, incursions nocturnes i foc sobre cases i temples. El seu objectiu és despoblar de cristians regions senceres per imposar l’islam radical. No es tracta de conflictes puntuals per terres o recursos: estem davant d’una estratègia deliberada de neteja religiosa. Les dones segrestades són sotmeses a violència sexual i matrimonis forçats; els infants, convertits en ostatges o esclaus. És el terror com a eina política.
Nigèria, cor d’Àfrica
Per entendre l’abast del drama cal situar-lo geopolíticament. Nigèria és el país més poblat d’Àfrica, amb més de 230 milions d’habitants. La seva població creix a un ritme vertiginós: podria superar els 400 milions a mitjan segle. Econòmicament, és la primera potència del continent en PIB nominal i un actor estratègic pels seus recursos de petroli i gas. Religiosament, Nigèria és gairebé meitat cristiana i meitat musulmana: al voltant d’un 47% cristians (uns 100 milions, molts catòlics) i un 50% musulmans, amb forts contrastos regionals. El catolicisme nigerià és avui un dels més vius del món, aportant seminaristes, vocacions i comunitats missioneres que són esperança per a l’Església universal. En el conjunt africà, Nigèria representa el nucli demogràfic i espiritual del cristianisme en expansió.
Això explica per què l’ofensiva jihadista no és anecdòtica: és un intent de doblegar el cor cristià del continent. Si Nigèria cau en mans de l’islam radical, el futur religiós i polític d’Àfrica bascularà d’una manera dramàtica.
El silenci europeu
I aquí rau l’escàndol. Les dades són públiques, els testimonis incontestables, però els governs i mitjans europeus miren cap a una altra banda. França, Alemanya, o el Regne Unit, malgrat la seva responsabilitat colonial i presència política a la regió, ignora olímpicament el genocidi. Espanya no és una excepció: només alguns mitjans com La Razón recullen la tragèdia; la major part calla. A Catalunya, el silenci és absolut. La persecució cristiana no forma part de l’agenda mediàtica ni política.
És un silenci còmplice, motivat per la por de ser acusats d’“islamofòbia” o de fomentar prejudicis. Una doble victimització: les comunitats cristianes pateixen la violència i, a més, la indiferència d’un món que no vol veure-hi clar.
L’Església: veus i absències
Hi ha excepcions. La Santa Seu i el papa Lleó XIV han alçat la veu amb força, denunciant que estem davant d’una persecució sistemàtica i fent crides a la solidaritat internacional. Però moltes esglésies locals europees callen. A Catalunya, per exemple, la jerarquia ha estat incapaç d’informar o mobilitzar sobre aquesta realitat. La por al debat polític o al rebuig mediàtic frena l’acció pastoral i la comunicació. El resultat és que les comunitats més actives del cristianisme mundial se senten abandonades pels seus germans d’Occident.
Un genocidi a càmera lenta
La magnitud és aclaparadora: 12 milions de cristians desplaçats des de l’inici de la insurgència; més de 28.000 atacs a propietats cristianes el darrer any a l’Àfrica subsahariana; i un fenomen que ja és qualificat per molts observadors internacionals de genocidi o neteja ètnica. Però mentre l’ONU i la UE discuteixen resolucions, les massacres continuen. Les famílies que sobreviuen viuen en camps precaris, víctimes del fred, la fam i noves incursions armades.
Interpretació final
El que passa a Nigèria no és un episodi local. És una lluita estratègica del jihadisme per controlar el cor d’Àfrica i condicionar el futur religiós, polític i econòmic del continent. És també un mirall de la decadència moral d’Occident, incapaç de defensar la llibertat religiosa quan els perseguits són cristians. I és un repte per a l’Església, que ha de decidir si es limita a la retòrica o si es compromet amb fets concrets a ajudar els germans perseguits.
La indiferència europea és avui part del problema. El silenci dels mitjans i de moltes esglésies locals és un escàndol que demostra la importància de l’islamisme a casa nostre. Nigèria crida, i els seus crits haurien de ressonar a les places i catedrals d’Occident. Si no ho fan, el genocidi seguirà avançant en la foscor. I nosaltres serem corresponsables.
Nigèria crida, i els seus crits haurien de ressonar a les places i catedrals d’Occident #Nigèria #PersecucióCristiana Share on X
Loading ...
