S’acosta l’hora de la veritat. La foto finish i els republicans hauran d’escollir entre conformar-se amb els dònuts o anar per la cartera, perquè ERC ha pactat molt amb Sánchez, però a l’hora de la veritat, de matèria tangible, poca cosa.
Es fa palesa aquesta situació precisament ara, quan a correcuita Sánchez vol fer efectiu el que ja havia pactat fa 7 mesos per a la seva investidura i que encara no s’havia concretat en res. Ahir es va reunir la comissió mixta d’afers econòmics i fiscals Estat-Generalitat, i el resum de la informació donada explica que el govern espanyol aportarà 1.520 milions per a diversos conceptes a la Generalitat. En realitat, en diners frescos és molt menys, i tots ells corresponen als acords d’investidura. És a dir, arriben amb una mica de retard. Tenen com a finalitat aplanar el camí pel pacte que faci possible que Illa sigui president.
La major part d’aquests 1.520 milions són per a Rodalies, en concret 1.058 milions. Però, si s’analitza la xifra, es veu que 850 milions tenen com a finalitat resoldre el dèficit d’explotació i que només uns 200 milions aniran per a la millora del servei. També rebrà 300 milions anuals, però en aquest cas fa de simple intermediari, ja que és l’aportació que fa a l’operadora el govern espanyol i que ara prèviament passarà per les mans de la Generalitat amb la mateixa finalitat. A més, hi ha els traspassos de 150 milions anuals per a recerca, si bé això no és exactament el traspàs d’aquesta competència, sinó un finançament.
També d’acord amb els pactes amb Sánchez, ara es farà efectiva la gestió de beques. Es pagaran els retards acumulats en els 3 últims anys per valor de 7,9 milions. A més, hi ha el compromís a partir del 2027 de donar 442 milions cada exercici. Ara la partida anual que s’atorga és de 2 milions.
També s’ha concretat el calendari pel traspàs efectiu de l’R1, R2 i R3 de Rodalies, que previsiblement es faria al gener. En aquest àmbit, però, hi ha dues qüestions pendents per resoldre: el traspàs de l’ingrés mínim vital i la condonació dels 15.000 milions de deute del fons de liquiditat autonòmica.
Ja es veu que són moltes coses acumulades, però de cap manera representen la contrapartida per garantir el vot a Illa. Aquesta ha quedat definida en un escrit públic dels negociadors d’ERC (Josep Maria Jové, Marta Vilalta, Juli Fernández i Oriol López) amb els socialistes, que expressen clarament que el que volen obtenir ara és la sobirania fiscal i que no hi haurà cap acord si això no queda negre sobre blanc. També una solució política pel futur de Catalunya basada en la negociació amb l’Estat, la presència de verificadors internacionals i un acord final que sigui referendat per la ciutadania.
Dos temes addicionals que assenyalen els negociadors són el blindatge del català davant la justícia i, el més fàcil de complir de tots en teoria, més inversió pública. Aquests acords seran sotmesos a la militància d’ERC abans de donar-los per definitivament validats. Els negociadors refusen de manera concreta la proposta socialista continguda en l’Estatut d’Autonomia d’un consorci entre la Generalitat i l’Estat per recaptar conjuntament tots els impostos, qualificant-la d’una operació de maquillatge.
En teoria, si la política fos creïble, el plantejament és molt clar: el que s’està obtenint fins ara no és res més que saldar els acords previs per raons que res tenen a veure amb la presidència d’Illa. El que s’ha de posar negre sobre blanc és la sobirania fiscal i la negociació d’un acord amb l’Estat que ha de ser referendat pels catalans.
Ara veurem si això va així a l’hora de la veritat o, quan arribi el moment, ERC s’oblidarà de la cartera i es conformarà amb algun dònut.
Loading ...
