Mounier

Mounier i la denúncia de l’espoli

Vivim un temps, on les condicions no són gaire propícies per les persones amb esperit crític i amb capacitat de denúncia. Una economia de mercat que posa “el fet de tenir” com a prioritat i signe d’èxit, situa els objectius personals lluny de la crítica del sistema. La tendència a la massificació, fa que la societat sigui homogènia en les actituds, però desigual en recursos. Durant segles, una cultura colonial ha enriquit a colonitzadors i ha empobrit als colonitzats. I no s’ha reconegut de forma clara i explícita, l’espoli que les potències europees han fet al tercer món.

Hi ha una frase de Pere Casaldàliga que diu:  “Hi ha tercer món, perquè hi ha primer món”. És una trista i cruel realitat.

Va ser per allà els anys quaranta, que el francès Emmanuel Mounier, viatja al Senegal on coneix als intel·lectuals Léopold Sédar i Alioune Diop, que li expliquen la crua realitat del que era la dominació francesa al Senegal. La requisa indiscriminada d’homes per portar-los a fer treballs agrícoles i forestals, treballant de sis del matí fins a les nou de la nit sense interrupció.

Sédar pregunta a Mounier: Quin mal us hem fet perquè ens tracteu d’aquesta manera? 

Quan Mounier torna a França, escriu articles, dona conferències  del que ha vist al Senegal i a Costa d’Ivori, i des de la revista que ell mateix va fundar, anomenada “L’Esperit” va creant opinió i sensibilitzant a la gent d’aquest greu problema de dominació. La revista va ser clausurada, però davant les protestes de la gent va tornar a publicar-se.  Amb insistència, Mounier apuntava que aquest costum d’explotació i domini colonial havia d’erradicar-se. De fet la insistència va tenir resposta. El govern francès, l’any 1945, prohibeix la requisa d’homes per a treballs forçats.

Tot i això, Léopold Sédar li explica que tres anys després de la prohibició, la requisa se seguia practicant.

Mounier estava convençut que una altra manera d’entendre les relacions amb Àfrica, no solament eren possibles sinó que eren necessàries. No relacions de domini i explotació, sinó d’ajuda i col·laboració, en règim d’absoluta igualtat.

Mounier publica a “L’Esperit”:  “França té al Senegal i Costa d’Ivori, més pecats a redimir que cap altre país del món”. Aquestes paraules van ser considerades antifranceses. La seva resposta va ser clara i diàfana:  “El fet que jo parli així de França, no suposa que sigui antifrancès, tot al contrari. Vull una França que respecti el dret de les persones, i que els principis de llibertat, igualtat i fraternitat no siguin només unes paraules boniques, sinó uns valors per viure’ls i posar-los en pràctica”.

Sédar pregunta a Mounier: Quin mal us hem fet perquè ens tracteu d'aquesta manera? Click To Tweet

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

Malgrat la pandèmia, econòmicament salvarem aquest estiu?

Loading ... Loading ...

 

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú