L’estratègia de confrontació que adopta el moviment secessionista amb motiu de la sentència té un efecte intern que no es pot passar per alt: l’enfrontament amb totes les conseqüències entre la policia catalana (mossos) i els grups independentistes que sortiran al carrer.
Els Mossos ja han fet públic i notori que la seva única obediència serà en relació a jutges i fiscals i que el seu pla de contingència ha estat presentat als responsables del Ministeri de l’Interior i preveu la coordinació amb la Policia Nacional i la Guàrdia Civil. De fet, és un operatiu conjunt dirigit per la policia catalana que reposa bàsicament en els seus recursos però que compta amb el suport, segons es desenvolupin els fets, de les forces i cossos de seguretat de l’estat.
La dinàmica d’un conflicte prolongat pot comportar una crisi total de la relació entre una part de la població i la policia de Catalunya. Serà una situació mai vista que no té res de positiu per a les institucions del país.
En aquesta línia, encara hi ha una segona ruptura. La del govern de la Generalitat amb la pròpia policia. De fet, els Mossos amb la perspectiva del conflicte s’autogestionen, és a dir, obeeixen només als seus comandaments i aquests han marcat la seva independència de la direcció política, des del director general fins al president de la Generalitat. És una pèrdua d’autoritat terrible i un precedent infreqüent. Qui es pot imaginar la Policia Nacional o a la Guàrdia Civil declarant que els seus plans d’intervenció es regiran només per criteris policials, i en allò que, en el seu cas, pugui decidir la justícia, amb total independència del ministre d’interior, els secretaris d’estat, els directors generals de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil? Seria inconcebible. Doncs, aquest escenari és el que s’ha assolit a Catalunya i es consolidarà els pròxims dies.
El resultat és també el d’un govern català que ja no mana sobre les seves pròpies forces de seguretat. Un gran, un enorme, retrocés més.
