Aquest dilluns comença a l’Audiència Nacional el judici contra Josep Lluís Trapero, que va ser el màxim responsable, intendent major, dels Mossos d’Esquadra quan l’u d’octubre.
La seva figura és emblemàtica pel que va representar de professionalització dels Mossos i la voluntat de mantenir-los separats de tota ingerència política. També perquè va aconseguir un gran protagonisme quan els atemptats terroristes de Barcelona el 17 d’agost del 2017.
La Fiscalia manté la seva acusació de rebel·lió, encara que és molt probable que al llarg de la vista la modifiqui per sedició, vista la sentència del Tribunal Suprem sobre els líders polítics. Però fins i tot així, és dubtós que pugui sostenir-se aquesta qualificació, atès que l’advocada de Trapero, Olga Tubau, va utilitzar intel·ligentment la condició de testimoni del responsable uniformat dels Mossos en el judici a Junqueras i els altres imputats, per manifestar que Trapero tenia previst un operatiu per detenir Puigdemont i altres membres de Govern si es declarava la independència.
Aquesta manifestació, que consta en el sumari, reuneix dos avantatges. El primer, que en declarar com a testimoni tenia l’obligació de dir la veritat; i el segon, que tal declaració no va ser qüestionada en cap moment pel Tribunal ni pels fiscals, i per tant expressa un fet assumit pel TS.
Resulta difícil combinar aquest operatiu amb la presumpció d’estar implicat en dur a terme un acte sediciós. Trapero té l’inconvenient que aquesta posició li ha despertat les antipaties de tot el sector independentista, i per tant difícilment comptarà amb els bons oficis d’Esquerra Republicana davant el Govern de Sánchez. La seva condemna no provocaria nous malestars ni en el Partit Republicà ni a JxCat.
Els fiscals també intentaran provar que el dispositiu policial dissenyat per la policia autonòmica, i responsabilitat de Trapero, va ser un engany que tenia per objecte fer veure que s’intentava impedir la votació de la consulta, una actuació policial fictícia.
Però aquesta acusació no és gens fàcil de provar, per diversos motius: Trapero va dissenyar una actuació seguint les instruccions de la jutge encarregada del cas, que va limitar la intervenció policial al mateix dia de la votació, en comptes d’ordenar una actuació preventiva en els centres de votació un o dos dies abans, que impedís l’accés dels organitzadors i els primers grups mobilitzats. Conegut aquest fet, les forces independentistes van ocupar les escoles on es votava, la nit abans, de manera que quan la policia s’hi va presentar, la majoria dels centres es trobaven abarrotats per una multitud.
L’operatiu estava coordinat pel coronel de la Guàrdia Civil Pérez dels Cobos, que no va objectar cap inconvenient al tipus de desplegament efectuat pels Mossos. Finalment, i tot i que van ser generalment centres de votació petits, la policia autonòmica va aconseguir impedir moltes més votacions que les forces desplegades per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, que van actuar amb un procediment l’origen del qual encara no està clar, i amb una violència que ha alimentat els arguments independentistes des de l’u d’octubre.
Juntament amb Trapero també es jutja el secretari general d’Interior, César Puig, i a qui fou director general de la policia autonòmica, Pere Soler. La seva situació, especialment la d’aquest últim, no és tan favorable com la de Trapero, perquè no disposen dels fets provats que aquell pot exhibir. En el cas del secretari general, es pot argumentar que, si bé la seva designació és política, l’exercici de les seves funcions és, sobretot, tècnica i no té intervenció en els operatius policials.
Finalment, també es jutjarà a la intendent Teresa Laplana, per un fet diferent i previ a l’u d’octubre, com va ser la manifestació que va envoltar l’edifici del departament d’Economia i Finances de la Generalitat el dia 20 de setembre mentre s’estava produint un registre per part de la Guàrdia Civil. Els fets en aquest cas es relacionen amb l’intent d’impedir aquesta operació policial, el de retenir les forces de seguretat i pressionar-les, així com els danys que van patir els dos vehicles policials aparcats davant del departament. S’acusa Laplana de no actuar de manera suficient per garantir la tasca policial i la sortida dels efectius i de l’agent judicial de l’edifici.
