Fa pocs dies el Món publicava un reportatge sobre la situació de la Catalunya Nord i de la seva capital, Perpinyà assenyalant que era un dels territoris de la França continental que presentava majors nivells de pobresa.
Amb dades de l’Institut National de la Statistique et des Études Économiques francès (INSEE) el reportatge signat per Gautier Sabrià apuntava que el 20,7% de la Catalunya Nord se situava dins del llindar de la pobresa relativa i era després de la zona periurbana de París, el lloc on aquest nivell era més important.
Situava una dada molt indicativa: la mitjana dels salaris era de 1.500 euros, mentre que a París se situava en els 3.900. L’atur és de l’11,8%, més gran fins i tot que el català, quan la mitjana francesa se situa en el 7,1% i la de Catalunya del 9,9%.
Segurament una de les dades més remarcables és que 1/3 de la població del Rosselló rep ajudes de l’administració que representen el 75% dels seus ingressos.
Per la seva part, Perpinyà és la quarta ciutat de França de més de 5.000 habitants més pobra i la cinquena en desigualtat. Sant Jaume, un dels barris de la capital del Rosselló, és el més pobre de tota la França continental i el de Vernet el tercer més pobre.
L’avantatge, si és que podem dir-li així, és que el paquet d’ajudes socials i a la família francesa, molt més alt que l’espanyol i el català, contribueix a pal·liar aquests efectes.
Aquesta situació, que no és d’ara sinó que s’arrossega de fa dècades, contrasta amb el fet de tenir com a territori fronterer una Catalunya que fins fa relativament poc temps era un dels territoris més dinàmics en termes econòmics de tot l’estat i disposava d’una de les grans àrees metropolitanes d’Europa amb una capital dotada d’un fort atractiu com és Barcelona.
El potencial econòmic de Catalunya ha decaigut, però continua sent encara important i el pes de la metròpoli també ho és. Evidentment, el nivell d’ajuts que tenen els nostres compatriotes del nord és envejable, però en contrapartida la seva situació econòmica no ho és gens ni mica.
Des de sempre la política catalana i, per tant, la Generalitat, tenia una visió que volia articular el Rosselló amb el conjunt de Catalunya.
Però aquesta concepció ha quedat esvaïda fins a arribar al no-res. Hem passat de la idea, més una il·lusió que una realitat dels Països Catalans, a l’actual aïllament del què, per entendre’ns, anomenem Principat de la resta de regions de parla catalana.
És un cop de pèndol excessiu que no té explicació. Perquè sense voler articular una unitat política, sí que és evident que construir un espai econòmic fortament vinculat al fet de compartir una mateixa llengua i cultura és un propòsit realista i beneficiós per a tots, més en el cas del Rosselló perquè podríem articular, de fet primer i formalment després, una Euroregió amb tots els avantatges que això comporta. Els beneficis pel Rosselló serien evidents i per a nosaltres també.
Hi ha multitud de sinergies: turístiques, en infraestructures, no diguem ja culturals i educatives fins i tot esportives; l’USAP, l’equip de rugbi amb seu a Perpinyà, forma part de l’elit d’aquest esport en participar del top 14 francès.
Ara celebra els seus 120 anys d’existència, quasi en paral·lel al centenari de l’altre club català per excel·lència, la Unió Esportiva Santboiana. Compartir potencialitats, interessos i necessitats seria un nou impuls per a tots plegats, i el primer pas per a tot això és l’existència d’una política en aquest sentit que avui és inexistent a la Generalitat.
És una gran mancança perquè negligeix una qüestió tan decisiva com és la catalanitat. I no ens estem referint a fer volar coloms, sinó que a partir d’aquest concepte profund cal impulsar totes les infraestructures que milloren l’articulació amb els sud francès començant pel corredor del Mediterrani.
Una vegada més es constata la pobresa d’iniciativa política del govern d’Aragonès quan no va utilitzar la reunió a Barcelona per pressionar sobre Sánchez perquè almenys el corredor del Mediterrani arribés fins al Rosselló, com l’impuls previ per aconseguir la necessària i completa l’articulació amb la xarxa francesa i europea.
És evident que construir un espai econòmic fortament vinculat al fet de compartir una mateixa llengua i cultura és un propòsit realista i beneficiós per a tots, més en el cas del Rosselló Share on X
Loading ...
