Si les imputacions que existeixen resultessin certes, cosa que està per confirmar, estaríem, no davant de tres improbables “solitaris aprofitats”, sinó en un entramat de poder que té com a eix Pedro Sánchez, president del Govern des del 2018 i líder del PSOE, que involucraria col·laboradors propers, familiars i xarxes d’influència.
Ábalos i Cerdán
Entre els seus aliats destaquen José Luis Ábalos (ministre de Transports 2018-2021 i secretari d’Organització del PSOE fins al 2021) i Santos Cerdán (secretari d’Organització 2021-2025). Ábalos va ser clau els primers anys, mentre que Cerdán, home de màxima confiança de Sánchez, va assumir el control del partit després de la sortida d’Ábalos. Tots dos estan investigats per corrupció, cosa que fa plausible la implicació de la cúpula del PSOE en aquestes trames.
Koldo García
Koldo García Izaguirre, conegut com Koldo, ex escorta i assessor d’Ábalos, és un operador central en una xarxa de presumptes comissions il·legals vinculades a contractes públics durant la pandèmia. Va aprofitar les connexions amb alts càrrecs del Govern i el PSOE per obtenir adjudicacions a empreses afins a canvi de pagaments en efectiu. Koldo va multiplicar el seu patrimoni, adquirint tres pisos a Benidorm (2020–2022) i ocultant béns a través de tercers.
Víctor de Aldama
Víctor d’Aldama, empresari i expresident del Zamora CF, està vinculat a la trama de Koldo i Ábalos. Investigat com a comissionista en contractes de màscares per 54 milions d’euros, la Guàrdia Civil ho assenyala com a part d’una “organització criminal”. També va actuar com a intermediari amb el règim veneçolà, connectant els àmbits econòmic i internacional. La seva detenció i presó preventiva han revelat fluxos de diners il·lícits. El fet que la justícia avalés la llibertat provisional substituint la presó preventiva a canvi d’informacions sobre presumptes delictes situa la importància del seu testimoni.
Begoña Gómez
Begoña Gómez, esposa de Sánchez, enfronta investigacions per presumpte tràfic d’influències i corrupció. Hauria facilitat contractes a empresaris propers, com Juan Carlos Barrabés, la càtedra de la qual a la Universitat Complutense i empreses van obtenir nombrosos contractes públics de ministeris com Economia o Transports. La investigació continua activa, amb intervenció de la Fiscalia Europea pels fons Next Generation. Barrabés està imputat per possibles irregularitats a concursos.
José Luis Rodríguez Zapatero
José Luis Rodríguez Zapatero, expresident, exerceix influència com a conseller informal i emissari internacional, especialment amb Veneçuela. Pròxim a Sánchez, ha intervingut amb figures com Delcy Rodríguez i legitima decisions del Govern, connectant la política interna amb xarxes internacionals.
Aquestes figures —Sánchez, Ábalos, Cerdán, Koldo, Aldama, Gómez i Zapatero— formarien el nucli del model de poder en el passat, articulant política, negocis i família.
Del sistema va saltar Aldama en beneficiar-se de la seva col·laboració amb la justícia, i cal veure que passa amb les declaracions de Koldo i Ábalos. El cas de Cerdán sembla diferent perquè l’advocat defensor que ha escollit, Benet Salellas, és més propici a una línia de defensa de ruptura i qüestionament.
Xarxes empresarials i contractes públics
L’entramat es caracteritzaria per xarxes clientelars que es beneficien de contractes públics mitjançant tràfic d’influències.
El cas Koldo (Operació Delorme) és emblemàtic: Solucions de Gestió i Suport a Empreses SL (SGAE, SL) va obtenir vuit contractes de màscares per 54 milions d’euros durant la pandèmia, amb 17 milions en beneficis. Els contractes, adjudicats sense licitació per Interior, Sanitat, Transports, Canàries i Balears, van ser gestionats per una empresa sense experiència sanitària. Els fons es van moure a societats opaques a Luxemburg i Brasil. Koldo i Aldama, segons l’UCO, van facilitar aquestes adjudicacions a canvi de comissions.
La trama es va estendre a contractes d’obra pública, amb “mossegades” en adjudicacions arreglades.
Un informe de l’UCO del juny del 2025 implica Cerdán en la gestió de 620.000 euros en pagaments il·lícits. La magnitud dels contractes (cents de milions) davant de les comissions (menys d’1,5 milions) suggereix un esquema de finançament partidari tipus “3%”, amb Cerdán, Koldo i Aldama com a intermediaris, cobrant una petita part, la que ara va apareixent de la “mossegada” total. La participació de Cerdán en una empresa navarresa mitjançant un document de venda privat, que ha gaudit de contractes desproporcionats a la seva dimensió, reforça aquesta hipòtesi, tot i que continua sent especulativa.
Begoña Gómez i Juan Carlos Barrabés formen una altra xarxa.
Barrabés, emprenedor digital, va multiplicar contractes públics després de col·laborar amb Gómez. Entre el 2015 i el 2024, les seves empreses (Innova Next, The Valley) van acumular 99 contractes per 2,5 milions d’euros, el 90% després del 2018, molts avalats per recomanacions de Gómez. La Fiscalia Europea investiga manipulació en aquests concursos, imputant Barrabés.
Operacions de rescat financer també aixequen sospites. El rescat de Plus Ultra (53 milions el 2021) va beneficiar una aerolínia amb accionistes veneçolans propers al chavisme, representant només l’1% del trànsit aeri espanyol. Duro Felguera, amb deutes d’un contracte veneçolà, va rebre 120 milions de SEPI. Aquestes decisions suggereixen motivacions geopolítiques vinculades a Veneçuela, integrant empresaris afins al poder polític i tenen, sempre com a teoria, el rerefons de la persona de Rodríguez Zapatero.
Articulació política, mitjans i institucions
El sistema de poder se sosté a l’estructura del PSOE, institucions públiques i mitjans. La secretaria d’Organització (Ábalos, després Cerdán) va distribuir quotes de poder i recursos, col·locant afins a llocs clau i canalitzant comissions. Cerdán, abans de dimitir el 2025, era la “mà dreta” de Sánchez i apareix a l’Operació Delorme, suggerint que el PSOE va ser instrumentalitzat per sostenir la xarxa.
En institucions, el nomenament de Dolores Delgado com a Fiscal General el 2020 va generar crítiques per possible conflicte d’interès. La Fiscalia, sota la seva direcció, va intentar arxivar la denúncia contra Begoña Gómez i es va oposar a investigar Ábalos al Delcygate. Tot i que els tribunals van arxivar aquest cas, la percepció de protecció institucional persisteix i s’accentua amb l’actual i processat Fiscal General de l’Estat enlairat per Dolores Delgado.
Els mitjans afins han minimitzat els escàndols. La presència d’Aldama al Delcygate, revelada per l’ONIF el 2024, no va ser coberta inicialment per la premsa. Canvis a RTVE i relacions amb cadenes privades han alineat la narrativa mediàtica amb el Govern. Mitjans independents com El Confidencial han destapat trames, però el relat dominant en televisions i mitjans afins presenta els casos com a aïllats.
Zapatero reforça el model com a validador polític. Defensa Sánchez, participa en congressos del PSOE i connecta generacions del partit, neutralitzant dissidències. El seu suport a iniciatives internacionals, com diàlegs amb Veneçuela, troba ressò al Govern, consolidant una xarxa de poder amb pocs contrapesos entre el 2018 i el 2025, que s’estén possiblement a les relacions amb la Xina.
Un capítol específic és el de la intervenció dels mitjans de comunicació, que per la seva importància mereix tractament a part.
Una estructura entre política, negocis i mitjans: Com es va sostenir el poder entre el 2018 i el 2025? #Sánchez #PSOE #CorrupciónPolítica Share on X