L’expresident Carles Puigdemont ha plantejat aquest dijous 26, en un missatge difós per vídeo, la reiterada petició de Torra que s’apliqui el confinament total, perquè “no es pot menysprear la vida de la gent desautoritzant les mesures que salven vides, com les que proposa el Govern“, mesura per a la qual compta amb “el consens del món local“.
Però no està gens clar que les grans poblacions, començant per la de Barcelona i aquelles que s’assenten sobre una base industrial que encara es manté, comparteixin completament el seu punt de vista. El problema d’aquesta mesura rau en definir amb claredat quina és l’activitat que s’ha de parar, i això no és fàcil per la interrelació entre activitats vitals i d’altres que en principi no ho són, però que resulten imprescindibles perquè les necessàries puguin funcionar bé.
El govern espanyol s’ha vingut negant fins ara a adoptar aquesta mesura, perquè certament les normes que regeixen a Espanya són de les més estrictes de tota Europa, perquè impedeixen fins i tot que puguin sortir al carrer els nens o que es pugui realitzar un mínim d’exercici a la via pública i en els espais comuns. Això més la manca de sol en un confinament que es prolongui comportarà problemes que en condicions normals serien de fàcil solució, però que ara poden triplicar els danys.
D’altra banda, hi ha el dubte de com aconseguir un rellançament ràpid de l’economia quan la situació millori, si aquesta ha deixat de funcionar en la seva pràctica majoria. També és una dada important la necessitat que una part del sector industrial espanyol es posi a produir i adapti els seus sistemes per satisfer àmpliament les necessitats en material sanitari.
Avui dia sembla que en el govern espanyol sorgeixen veus que demanen un major confinament, el que acabaria donant la raó a Torra. Unides Podem en pes pressiona en aquest sentit. Una modificació d’aquestes característiques per part de Sánchez desautoritzaria plenament al coordinador, el doctor Simón, que en la roda de premsa de dimecres passat es referia a la proximitat del pic de la corba a partir del qual s’estabilitzaria la xifra de contagis. Si ara s’adoptessin mesures encara més restrictives, després de la recent prolongació de l’Estat d’alarma, demostraria que el govern no té un criteri ben fixat, pensa que la situació pot seguir empitjorant i, en definitiva, seria un cop considerable a la seva credibilitat.
Una dada que no és menor i que mereix una anàlisi detallada en un altre moment, és el paper de Jaume Asens i la seva estreta relació política amb Puigdemont. El seu càrrec privilegiat en el partit, que avui forma part del govern, i ser membre de la mesa del Congrés, el converteix en un canal d’influència destacat de les tesis de Puigdemont-Boye. Aquest últim és, no ho oblidin, l’estrateg de l’ofensiva contra l’estat, i alhora estret amic d’Asens.
En la seva intervenció Puigdemont ha fabricat alguna frase de tints catastròfics, “l’esperança és un luxe que no ens podem permetre“, si bé en les seves paraules posteriors ha matisat aquesta afirmació, fonamentant l’existència d’aquesta esperança en la racionalitat basada en 3 punts: la capacitat dels professionals sanitaris, l’actitud de la majoria de la població i la confiança en la investigació a la qual cal dotar de més recursos. No deixa de cridar l’atenció el que entre les causes que mouen a l’esperança, no hi hagi cap referència a les polítiques públiques contra la pandèmia que està ocupant, no ja el govern espanyol, sinó la mateixa Generalitat.
Puigdemont: L'esperança és un luxe que no ens podem permetre Share on XSi ens prenguéssim amb rigor la intervenció de l’expresident, multiplicaríem necessàriament els grans dubtes que existeixen sobre el grau d’encert en combatre el virus que estan demostrant les administracions públiques. Però aquest pensament, induït pel raonament de Puigdemont, resultaria desolador, perquè és en l’estat on radiquen els recursos per combatre, frenar i guanyar a la pandèmia.
L’home de Waterloo ha citat en termes molt vagues l’Organització Mundial de la Salut per apuntar que es va perdre l’oportunitat d’actuar a temps fa dos mesos, i això tanca una crítica tant per al govern de l’Estat com de la pròpia Generalitat, de la qual, potser, l’expresident no hagi estat molt conscient en el moment de formular-la. També és una crítica a la gran concentració que ell mateix va promoure a Perpinyà, el dia 7 de març, l’equivalent al que el Govern espanyol i les feministes van fer per al dia següent, sense atendre que el dia 3, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de les Malalties havia sol·licitat als governs que no es realitzessin grans concentracions de persones.
Puigdemont ha conclòs el seu discurs desitjant “molta sort a tots”, reconeixent la feina dels professionals que estan “en primer línia” i de la societat i assegurant que, després d’aquesta crisi, serà necessari “trobar un país que pugui redirigir-se“. Un país format per una “societat que pugui reconstruir-se sobre els valors que ens han fet ser com som, la solidaritat i la fraternitat“. Cap referència per tant a la República i al seu consell, que ell dirigeix, ni a un futur estat independent.
Més sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS
