Mentre els serveis essencials pateixen retallades i la ciutadania enfronta una pressió fiscal creixent, la Generalitat de Catalunya ha destinat milions d’euros a estudis i projectes de dubtosa utilitat. Des d’informes sobre l’olor d’una exposició fins a teories pseudohistòriques finançades amb diners públics, aquests casos posen en evidència una gestió qüestionable dels recursos. Quants diners s’han desaprofitat en investigacions absurdes? Aquí desgranem alguns dels exemples més polèmics.
1. Informes de la Generalitat de Catalunya (2007-2010):
Durant el període del tripartit a Catalunya, la Generalitat va encarregar una sèrie d’informes externs la utilitat i rellevància dels quals van ser qüestionades. Una auditoria interna va revelar que, el 2007, es van gastar almenys 729.000 euros en informes considerats innecessaris o que podrien haver estat elaborats pel personal intern.
Alguns exemples destacats inclouen estudis sobre l’olor d’una exposició d’Esculapi, el seguiment de la cloïssa brillant i la creació d’un núvol tridimensional per adornar un núvol romà. Davant les crítiques, el govern català va implementar mesures per controlar aquests encàrrecs, però sense garantir-ne una transparència total.
2. Contractes a empreses vinculades a l’Institut Nova Història (INH):
L’Institut Nova Història (INH), fundat el 2007, és conegut per promoure teories controvertides que afirmen que figures històriques com Cristóbal Colón, Miguel de Cervantes i Leonardo da Vinci eren catalans.
Tot i la manca de consens acadèmic sobre aquestes afirmacions, empreses vinculades al president de l’INH, Albert Codinas, han rebut més de tres milions d’euros en contractes de la Generalitat des del 2012.
A més, mitjans públics catalans, com TV3, van pagar gairebé 200.000 euros per drets d’emissió de documentals que difonien aquestes teories, cosa que va generar crítiques sobre l’ús de fons públics per promoure investigacions de credibilitat dubtosa.
3. Estudi de l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (2024):
L’any 2024, l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona va publicar un estudi sobre el mercat del lloguer que va ser criticat pels Agents de la Propietat Immobiliària (API) de Catalunya. Els API van assenyalar una «falta de rigor científic» i un «estil tendenciós» a l’estudi, argumentant que es basava en una enquesta realitzada en col·laboració amb entitats amb prejudicis contra els agents immobiliaris. Aquesta controvèrsia va posar en dubte la validesa i la utilitat de l’estudi finançat amb recursos públics.
Aquests casos subratllen la importància d’una gestió rigorosa i transparent dels fons públics destinats a investigacions i estudis, assegurant que aportin un valor real a la societat i evitin el malbaratament de recursos.
Mentre els serveis essencials pateixen retallades i la ciutadania enfronta una pressió fiscal creixent, la Generalitat de Catalunya ha destinat milions d'euros a estudis i projectes de dubtosa utilitat Share on X
Loading ...
