Les veus alertant sobre l’impacte dels aldarulls en l’economia catalana es multipliquen i van des de la dimensió local fins a la més general.
Les associacions de comerciants de l’àrea central de Barcelona han demanat a l’alcaldessa Ada Colau que desallotgi els acampats a la plaça Universitat pel perjudici que ocasionen sobre les activitats econòmiques del centre de la ciutat.
L’últim baròmetre de la inversió britànica a Espanya, ens informa que 1 de cada 3 empreses britàniques considera que “la inestabilitat política de Catalunya els ha portat a considerar una localització diferent, en altres comunitats espanyoles, per a les seves inversions actuals i futures”. Aquesta constatació de l’empresariat britànic amb interessos a Espanya és una prova més que el principal perjudici per la continua alteració de l’ordre públic no és tant Espanya com Catalunya. Aquest fet encara resulta més preocupant si es considera que Barcelona volia aconseguir alguna nova localització d’empreses de relleu que marxaven d’Anglaterra a causa del Brexit.
Greu també és que l’entitat organitzadora del Mobile World Congres, la GSMA, ha indicat que “continua monitorizant el desenvolupament dels esdeveniments a Espanya i Catalunya i avalua qualsevol possibilitat d’impacte en el MWC del 24 de febrer del 2020. No és una advertència extrema, però sí que és un avís en el sentit que la “seguretat de tots els participants al MWC té suma importància”. Un factor addicional que no s’ha de perdre de vista és que aquests tipus d’observacions estimulen a les ciutats competidores que des de sempre malden per aconseguir que aquest important congrés surti de Barcelona.
Les declaracions dels CRD prometent “el caos” i postulant el lema “independència o barbàrie”, no ajuden a facilitar que Catalunya mantingui el seu atractiu econòmic.
Una causa aliena al conflicte, la formació del nou govern de coalició a Madrid, augmenta les dificultats generals en el pla econòmic. L’entrada de Podemos al govern ha alertat els grans inversors que temen un augment substancial de la pressió fiscal. La borsa ha perdut en els dos primers dies més de 2 punts, i ha castigat especialment els bancs.
Les reaccions davant els anuncis de forçar solucions polítiques a través de crear situacions caòtiques estan alarmant una part substancial de la societat catalana. La Vanguardia publicava el dijous 14 un editorial extraordinari per la seva dimensió i contundència, amb el títol “Contra la barbàrie”, en el qual s’afirmava entre altres coses que “els accessos dels radicals no són una expressió de la democràcia, sinó de barbàrie”. També afirma que “les autoritats catalanes creuen possible jugar amb dues baralles, però estan jugant amb foc”.
El grup de Treva i Pau format per una desena de significades persones de la vida social catalana, també ha publicat aquest divendres un crític article que es titula Convivència, política i ordre. Aquestes respostes i altres contrasten amb l’actitud del govern que, per boca del seu president i del conseller Puigneró consideren que a Catalunya “es garanteix la seguretat, la lliure circulació de persones i béns, però també el dret a la protesta”. El conseller Puigneró per la seva banda va utilitzar l’argument de sempre desviant l’atenció cap a la manca d’inversió de l’estat a Catalunya. La Cambra de Comerç, controlada per l’independentisme de l’ANC, expressava la seva solidaritat amb totes les empreses i autònoms afectats, però alhora entenia les reaccions violentes que s’havien provocat i les atribuïa exclusivament a la negativa del govern espanyol de negociar una solució política per a Catalunya.
En el fons de tot plegat continua alenant la confusió sobre el diàleg i la solució política. La gent del procés entenen que diàleg i solució política vol dir reunir-se per acordar un referèndum per la independència. Naturalment, aquesta posició tan estricta i tancada, impossible en el marc constitucional espanyol que és comú al de tots els països de l’Europa continental, impedeix qualsevol mena de negociació que comporti una millora per als catalans.
