La mort del papa Francesc ha estat un esdeveniment global, no només per la seva condició de líder religiós, sinó pel seu impacte moral i simbòlic arreu del món. Ho demostra la reacció insòlita d’unitat entre dirigents tan dispars com Donald Trump i Pedro Sánchez, Salvador Illa i Isabel Díaz Ayuso, que han coincidit a declarar tres dies de dol oficial. Això diu molt, no només de Francesc, sinó del que representa la figura del papa en el nostre temps: una veu autoritzada i transversal en un món fragmentat.
Com ja va passar amb Joan Pau II, la institució papal continua exercint un lideratge moral que desborda les fronteres confessionals. I això malgrat els intents de marginar la fe cristiana en l’àmbit públic. Més enllà de les persones concretes, el reconeixement global a Francesc posa en relleu la vigència de la cultura cristiana com a referent ètic, social i polític.
Però aquest dol institucional contrasta amb una realitat incòmoda.
A les ciutats espanyoles, cada cop hi ha menys nens i més mascotes, més gent dormint al carrer i menys capacitat d’actuar. Les ajudes promeses per als malalts d’ELA no arriben. Una llei per combatre la pobresa s’encalla al Parlament. I mentrestant, el govern aprova un augment de 10.500 milions en despesa militar. Tot això, enmig de les llàgrimes oficials pel Papa que clamava —precisament— contra el rearmament, a favor dels pobres i denunciava l’avortament.
La cultura cristiana no és només litúrgia i creences. És un llegat civilitzador que ha donat lloc a institucions com l’hospital, l’escola, la universitat o els drets humans. També és la base d’un sentit comú ètic que reconeix el valor de tota vida humana, especialment la més vulnerable. Negar aquest llegat no ens fa més neutrals; ens fa més cínics.
Per això caldria que la societat, els partits, les famílies i les entitats recuperessin aquest referent. No com una imposició, sinó com una inspiració per fer política amb ànima i responsabilitat. És hora de deixar enrere el ritual buit i assumir un compromís real amb els valors que Francesc —com tants altres papes— ha defensat: la dignitat humana, la solidaritat, la pau.
Menys dol i més fets. Aquesta seria la millor manera d’honrar-lo.
Menys dol i més fets. Aquesta seria la millor manera d’honrar-lo Share on X