The Conversation- A nivell mundial, el càncer constitueix una de les principals causes de morbi-mortalitat. Ja ho era abans de la pandèmia de covid-19, però el deteriorament dels pacients i el retard en els diagnòstics ha empitjorat la situació. Entre els càncers més freqüents actualment, segons l’Agència Internacional per a la Investigació del Càncer, hi ha els de còlon i recte, pròstata, mama, pulmó i bufeta urinària.
Les estimacions a escala mundial indiquen que, lluny d’anar a menys, el nombre de casos continuarà augmentant durant les properes dues dècades. Tot i que els programes de prevenció i detecció precoç incrementaran enormement l’esperança de vida dels pacients, som conscients que el maneig clínic haurà de millorar sensiblement si volem vèncer la malaltia.
La melatonina com a anticancerigen
Tot i que el terme càncer sembli al·ludir a una sola malaltia, en realitat engloba més de 100 entitats patològiques diferents, amb diferents teixits d’origen i modes de desenvolupament. L’abordatge terapèutic ha de ser, per tant, diferenciat i això fa que sigui molt complex. Si bé en els darrers anys s’ha avançat enormement en el diagnòstic precoç i en tractaments dirigits cada cop més selectius, som conscients que encara queda molt camí fins a disposar de tractaments farmacològics eficaços.
La melatonina, una molècula bioactiva d’origen natural coneguda fonamentalment pel seu paper regulador del cicle somni/vigília i la seva activitat antioxidant, destaca també per les seves propietats anticancerígenes importants. Nombroses dades experimentals evidencien que pot frenar l’evolució del càncer en diferents etapes del cicle tumoral, des de la transformació cel·lular inicial fins a la metàstasi.
Una assassina intel·ligent
Una altra possibilitat interessant és incloure la melatonina en els tractaments dissenyats d’acord amb els paràmetres del sistema circadià (oncocronoteràpies), que aconsegueixen augmentar l’eficàcia i la tolerabilitat dels fàrmacs. Fins i tot en processos cancerosos que no responen a la melatonina, s’ha demostrat que aquesta molècula pot sensibilitzar les cèl·lules canceroses i reforçar l’efectivitat dels tractaments de ràdio/quimioteràpia, fent que els tumors prèviament quimiorresistents es tornin sensibles a la ràdio/quimioteràpia.
Una troballa particularment rellevant és que la melatonina hagi demostrat aquests beneficis, tant en estudis amb animals com en humans, sense efectes adversos significatius i en un ampli rang de concentracions, cosa que li ha valgut ser anomenada “assassina intel·ligent” (smart killer ) .
Tenint en compte la seva activitat farmacològica i eficàcia clínica, la melatonina mereix ser considerada un important recurs de salut pública, com ho prova que el Departament de Salut dels Estats Units hagi liderat un estudi en profunditat dels nombrosos beneficis de la suplementació amb melatonina per a el tractament de pacients amb càncer.
En aquest sentit, l’estratègia de combinar quimioteràpics amb melatonina podria limitar els efectes secundaris dels primers sobre les cèl·lules normals, permetent augmentar les dosis actives dels fàrmacs sense exacerbar-ne la toxicitat. Aquesta innocuïtat és crucial per al maneig clínic dels pacients amb càncer. De fet, un dels reptes actuals en el desenvolupament de formulacions combinades amb melatonina a dosis elevades és que resultin beneficioses per als pacients, mitigant els efectes secundaris en augmentar la prescripció de quimioteràpia.
La dosi per assolir aquest objectiu encara no és clara. És possible que se superin els 1-2 mg utilitzats per regular els trastorns del son (dosi fisiològica) i calguin dosis orals d’1 mg/kg de pes.
Per dissipar dubtes, estem caracteritzant les variables farmacocinètiques d’aquesta molècula per tal de desxifrar com administrar-la perquè l’eficàcia dels quimioteràpics es maximitzi i se’n redueixi alhora la citotoxicitat. Amb això, no només millorarà l’eficàcia terapèutica contra el càncer, sinó també el benestar i la qualitat de vida dels pacients.
Melatonina com a agent preventiu?
La producció de melatonina al nostre cos disminueix amb l’edat, cosa que pot contribuir a fer que els òrgans siguin més vulnerables al dany oxidatiu i al desenvolupament de patologies, inclòs el càncer. Tot apunta que la reducció de la melatonina associada a l’edat és un dels principals factors causants de la immunosenescència i del desenvolupament de neoplàsies .
Pel que fa a això, s’ha demostrat que l’administració exògena augmenta les reserves subcel·lulars de melatonina. En conseqüència, la inclusió d’aquesta molècula a la teràpia anticancerosa convencional podria ser una estratègia per reduir el dany molecular produït per la ràdio/quimioteràpia sobre les cèl·lules sanes i potenciar així l’eficàcia dels tractaments antitumorals, especialment en pacients amb la immunocompetència compromesa.
Tot i això, malgrat comptar amb un gran nombre d’evidències científiques de la bioseguretat de la melatonina, fins i tot a concentracions elevades, cal continuar investigant per definir els protocols de dosificació òptims a cada tumor i pacient, així com noves formulacions millorades.
Addicionalment, són imprescindibles estudis clínics aleatoritzats per traslladar el potencial terapèutic de la melatonina a la pràctica clínica.
A aquest efecte, és essencial que agències de la salut, administracions públiques i l’estament mèdic considerin plausible l’ús de la melatonina i apostin decididament per explorar les seves opcions, tant en el tractament com en la prevenció proactiva del càncer.
Autors:
