Marine Le Pen presidenta de França. Això diu una enquesta

A la primavera del 2021, un any abans de les darreres eleccions, el titular era que Marine Le Pen mai havia estat tan a prop del càrrec de presidenta de França.Tres anys després, i amb Emmanuel Macron renovat al palau de l’Elisi i, per tant, amb la impossibilitat constitucional de presentar-se per a un tercer mandat, el titular ha evolucionat.

L’enquesta

Una enquesta liderada per l’IFOP i publicada el 25 d’abril del 2024, a tres anys de la següent cita electoral, dona per primer cop Marine Le Pen com a presidenta de França.

Per un marge que és certament ajustat, Le Pen derrota en segona volta qualsevol dels candidats continuistes de Macron.

El cert és que el camp de Macron encara no ha designat el seu candidat, fet comprensible tenint en compte la distància temporal, però diversos noms ressonen amb insistència en els mitjans francesos.

Primera volta

A la primera volta de les eleccions, Le Pen s’emportaria una clara victòria d’entre el 34 i el 36% de la intenció de vot, independentment dels seus rivals macronistes i de la resta de partits polítics.

En canvi, els candidats de l’actual president es quedarien com a molt amb un 24% del vot, cas de l’exprimer ministre Édouard Philippe. El seguirien l’actual primer ministre Gabriel Attal, amb un 20%, el ministre d’economia i finances Bruno Le Maire amb un 14% i finalment el ministre de l’interior Gérald Darmanin amb un 12%.

Segons el sondeig, la resta de forces polítiques recollirien resultats encara més minsos: la dreta tradicional, Els Republicans, es quedaria amb entre el 5 i el 6% de les intencions de vot segons si és Laurent Wauquiez o Xavier Bertrand qui es presenta de candidat.

A l’esquerra, una eventual candidatura de l’expresident socialista François Hollande recolliria el 8% dels sufragis i el candidat d’extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon arribaria fins al 12%.

Segona volta

Arribats a la segona volta, el duel tindria sempre lloc entre el partit de Marine Le Pen, el Reagrupament Nacional (RN), i la força política hereva de l’actual president francès: Philippe perdria amb un ajustat 49% dels vots i Attal quedaria a més distància amb el 47%.

Cal considerar que el 2022, Le Pen obtingué a la segona volta un resultat que ara sembla particularment modest, recollint només el 41% dels sufragis. Això és, en dos anys (i amb Macron fora de joc), Le Pen progressaria amb pràcticament 10 punts percentuals.

Tot i que els resultats s’han de prendre amb infinites precaucions, apunten una tendència

Tot i que els resultats s’han de prendre amb infinites precaucions, apunten una tendència clau: una part cada cop més important dels votants francesos, que ja seria majoritària segons aquest sondeig, cerca un canvi de rumb polític d’una amplada inaudita.

Les prevencions que, alimentades pels mitjans de comunicació públics, han marginat el partit de Le Pen pare i filla durant dècades semblen haver esdevingut, en el millor dels casos, exagerades o mancades de fonament, i en el pitjor, una campanya de manipulació de l’opinió pública, a ulls de nombrosos votants.

D’altra banda, la incapacitat crònica dels governants provinents de l’establishment polític a resoldre les qüestions de la immigració i de la manca d’integració de la població provinent de països musulmans han restat una credibilitat excessiva als partits i candidats tradicionals, entre els quals se situa el mateix Macron com una versió actualitzada, i per descomptat també tots els que ara es proposen com a possibles successors.

 Loading ...