Sense respecte als procediments, sense plenitud de funcionament parlamentari, la democràcia representativa és una ficció i es transforma en un sistema autoritari dirigit per l’executiu sota formes liberals. Hi ha parlament, hi ha jutges, però aquests són purs elements instrumentals al servei de la voluntat de l’executiu.
A Mèxic durant moltes dècades va existir un sistema autoritari en mans del partit revolucionari institucional, que era totalment compatible amb eleccions parlamentàries al funcionament del congrés i senat i una teòrica branca de la justícia composta per jutges independents. Per tant, no estem davant un fenomen nou, en tot cas l’especificitat espanyola rau en el fet que aquesta degradació de la representació democràtica es du a terme de manera progressiva i no sobtada.
La nova regulació sobre el que era el delicte de sedició, que ara serà substituït pel de desordres públics agreujats, amb una pena molt més petita, té en la forma de desenvolupar-se tots els ingredients d’aquell procés de vulneració democràtica, que va començar amb la suspensió del congrés i el senat per part de l’executiu durant la pandèmia. Fet que després ha estat declarat inconstitucional, sense, però, que tingui cap mena de conseqüència sancionadora.
La llei que ara es tramita ja és en si mateixa anòmala perquè és fruit d’una proposició i no d’un projecte presentat pel govern, malgrat que aquell és el seu origen. És una primera trampa parlamentària que es fa per evitar-se les tramitacions i les consultes externes pertinents. D’aquesta manera es furta el debat parlamentari, la llum i els taquígrafs, l’opinió d’experts i d’instàncies consultives, com el Consell General del Poder Judicial i el Consell d’Estat. Però, a més, en aquesta ocasió, mitjançant esmenes que alteraran substancialment a velocitats mai vistes el Codi Penal.
Mitjançant aquesta pràctica es reformarà el delicte de malversació de fons públics a fi de rebaixar els tipus penals. S’incorporarà una nova figura delictiva, per intentar evitar que aquell canvi legal doni lloc a una nova paròdia com la que està produint la llei del “sí és sí” amb rebaixes de penes en cascada, que de produir-se seria un escàndol, perquè en aquest cas, a més de ploure sobre mullat, estaria afectant persones condemnades per corrupció.
I per si aquests canvis fossin pocs encara s’introduirà una altra modificació penal amb la sanció a les empreses que tinguin falsos autònoms. Tot això es farà amb esmenes que s’ha presentat aquest divendres, es discutiran avui dilluns 12 i dimarts 13 en ponència i comissió i s’aprovaran dijous 15 en el ple. En 3 dies s’hauran alterades figures molt importants del Codi Penal. És un escàndol.
Però, tot això, per què? Per què tantes preses? Doncs, per una raó merament tàctica d’interès polític de Sánchez. Perquè vol arribar passat les vacances de Nadal i per començar l’any electoral, recordem que al maig hi ha eleccions a moltes comunitats autònomes a més de municipals arreu, net de tota llei que pugui representar elements conflictius o polèmics. Naturalment, sota un criteri democràtic aquest oportunisme polític no pot ser de cap manera assumit i constitueix un abús i degradació del funcionament de la democràcia, perquè aquesta no existeix sense atenir-se a formes i procediments reglats que ofereixin el màxim de garanties al parlamentarisme, és a dir, a escoltar les opinions pròpies i les que es poden produir en els àmbits de consulta necessària o convenient.
Amb aquest enfocament n’hi ha prou que el govern disposi d’una majoria al parlament perquè transformi instantàniament sense atenir-se a cap altra consideració que als seus interessos polítics amb lleis. I això té un nom que es diu dictadura de la majoria. Sota aquesta lògica n’hi hauria prou en guanyar les eleccions perquè a partir d’aquí quedés legitimat tot canvi que el govern volgués impulsar sense cap altre més fre i consideració que la seva voluntat.
No cal esperar a veure les conseqüències, ja són evidents; per exemple, a força d’aquestes presses la pena màxima per malversar serà previsiblement de 4 anys, mentre que a l’empresari que tingui falsos autònoms li cauran 6 anys de presó. La desproporció entre un tipus i l’altre de pena d’acord amb el delicte que es comet és evident. Es tracta d’una conseqüència més d’elaborar lleis a mida dels interessos del poder sense cap altra consideració sobre la seva qualitat i equitat.