Malgrat el desacord, la majoria vota independentisme

L’enquesta publicada aquest passat diumenge a La Vanguardia realitzada per GAD3, una empresa que té un ampli currículum d’encerts, genera un gran interrogant. El resultat atorga a ERC la victòria amb molts escons de diferència, 41 a 31, sobre JxCat, la segona opció i a més competidora seva en el camp independentista. Els resultats en aquesta ocasió fan que per primera vegada l’independentisme obtingui una majoria que sobrepassa el 50% comptant amb els vots de la CUP. Només entre ERC i JxCat ja assoleix el 48% dels vots. Aquest progrés es transforma en una clara majoria absoluta amb 73 escons, sense comptar els 4 possibles escons de la CUP. Aquesta és la lectura directa que tothom pot fer del resultat de l’enquesta. Però alhora presenta nombrosos interrogants, per no dir contradiccions:

1. La coalició d’ERC, JxCat i la CUP només és preferida pel 21,7% dels vots, per tant a una distància astronòmica del que realment sumen les tres opcions. Com s’ha de llegir aquesta diferència?
2. Pràcticament el 60% dels catalans consideren que la situació política actual de Catalunya és dolenta. I el 68% considera que serà igual o pitjor d’aquí a un any.
3. La gestió del govern és refusada per un clar 57% dels vots. Només el 36% n’està a favor. Una vegada més la paradoxa que els “sis” són molt inferiors a la suma dels vots d’ERC i de JxCat. Com a mínim hi ha 12 punts percentuals, que són molts, de votants dels dos partits que suspenen la gestió del govern.
4. Cap partit sembla solvent per gestionar la Generalitat. Quan es pregunta quin partit es considera més capacitat per gestionar la Generalitat, que és una pregunta molt directa, el més ben parat és ERC amb un 21,4%. Clarament per sota del nombre de votants situat en el 27,2%. Per tant, hi ha persones que voten ERC malgrat que saben que no és la formació més capacitada per governar. En el cas de JxCat la diferència és més gran. El 19,9% de votants per només un 12% favorable a la seva capacitat de gestió. És un molt mal resultat pel partit que concentra els dos últims presidents. Però és que la diferència és més gran amb el PSC: 19% de vots, 11% de favorables a la seva capacitat de gestió. Aquest fet es dóna, si bé que en menor mesura, en tots els altres partits. Aquesta diferència, entre capacitat de gestió i preferència electoral, és perfectament lògica en aquelles opcions polítiques que no tenen possibilitat de governar, però per les que són al govern és un fet que no deixa de qüestionar els criteris d’una part de la població a l’hora de votar.

Amb totes aquestes dades a la vista, es fa difícil entendre l’èxit dels partits majoritaris i en particular de l’independentisme.

Les respostes són moltes i no incompatibles entre elles. Per exemple la gent vota allò que hi ha, malgrat que no li agradi en la mesura suficient. Vota “mal menor” o vota “refugi”, o “en contra de”. El problema és que aquest comportament és importat. La democràcia, que ha de ser eficaç, no funciona bé.

Una altra resposta a aquestes aparents contradiccions la podríem trobar en una baixa participació. Seria la conseqüència que anessin a votar els molt convençuts, els més militants, i que aquella part de ciutadans que ho fa en funció de criteris més pràctics es quedés a casa. Dissortadament aquesta dada, que serà molt important en les pròximes eleccions, no la facilita l’enquesta i, per tant, l’explicació roman a l’aire.