La sentència del Tribunal Constitucional
La sentència que ha anul·lat el Tribunal Constitucional (la condemna de l’audiència de Sevilla, confirmada pel Tribunal Suprem, a Magdalena Álvarez consellera de la Junta d’Andalusia per la corrupció en els casos dels ERO), només amb la majoria dels 7 magistrats governamentals, fa un dany institucional de difícil solució perquè el seu impacte és multilateral i constitueix un terratrèmol que provocarà nombroses rèpliques i els consegüents danys.
La sentència i la seva gravetat
En quinta essència, consisteix a dir que els magistrats de l’audiència de Sevilla i els del Tribunal Suprem, que tots han intervingut i han avalat la sentència, s’han equivocat rotundament i han acusat d’un delicte inexistent, per tant, han acusat una persona innocent, Magdalena Álvarez. Un fet que, per cert, ja denunciava el dia 5 de juny en un míting sobre les eleccions europees a Benalmádena Pedro Sánchez quan va presentar a Magdalena Álvarez com la primera víctima del “fang”.
Per tant, segons aquesta lògica, que ara el Tribunal Constitucional culmina, l’audiència de Màlaga i el Tribunal Suprem estarien incursos en actuacions de law fare perquè haurien enfangat injustament aquesta dirigent socialista. Només amb aquesta somera descripció ja es pot comprendre la gravetat de l’afer. Però té moltes més derivades.
Precedent per a la prevaricació
Una d’elles és que en el text de la sentència es determina una jurisprudència sobre la prevaricació que de fet eximeix de tota responsabilitat penal als dirigents polítics d’un govern en aquesta matèria, perquè fa una estranya divisió entre responsabilitats administratives, que sí que han de ser penalitzades, i responsabilitats polítiques, que queden fora de tota condemna. Situa els membres del govern per sobre de la llei i els fa invulnerables a presumptes delictes de corrupció.
Invasió de competències
Hi ha un altre precedent també de gran gravetat perquè liquida l’equilibri de poders, donat que el Tribunal Constitucional envaeix competències pròpies de la jurisdicció ordinària de la justícia. Cal recordar que el Tribunal Constitucional no pertany a aquest àmbit jurisdiccional que culmina amb el Tribunal Suprem, sinó que la seva funció discorre per un camí paral·lel que té com a única finalitat garantir el compliment de la Constitució i no actuar com una última cambra que revisi sentències de les altres instàncies. En actuar així suplanta les funcions del Tribunal Suprem i entra en un conflicte que commou tot el funcionament i estructura jurídica del país.
Conflicte amb el Tribunal Suprem
El TC no pot revisar la descripció objectiva d’una determinada conducta delictiva que hagi fet una instància judicial. No té competència per fer-ho. I això és el que constitueix, segons els 4 magistrats que s’han oposat a la sentència, “un dany institucional difícilment reparable”. Per si no n’hi hagués prou, en la sentència el TC ignora absolutament l’argumentació que va fer al llarg de 90 pàgines el Tribunal Suprem en donar per bona la sentència de l’audiència territorial que considerava els fets com un delicte continuat de prevaricació.
Comparació amb la jurisprudència sobre l’avortament
De fet, du a terme la mateixa pràctica que va fer en una jurisprudència del mateix TC sobre l’avortament. Si aquesta consistia a considerar que els nasciturus eren portadors de determinats drets, a fi de donar la raó al govern i a la seva llei, el grup dels de Conde-Pumpido es va limitar a definir que el que ha de néixer no és titular al dret a la vida, sense més, i es va quedar tan ample, tan tranquil ignorant els textos del TC i la jurisprudència que existeix sobre el dret a la vida.
Precedents i paral·lelismes històrics
Ara ha actuat d’una manera al·lusiva semblant pel que fa al delicte de prevaricació que van cometre els alts responsables polítics de la junta Magdalena Álvarez i també els condemnats José Antonio Griñán i Manuel Chaves, els anteriors presidents de la Junta d’Andalusia. Com passarà a la història aquesta decisió de l’afer més important de corrupció? Segurament ens hauríem de remuntar a l’escàndol de l’estraperlo durant la II República per buscar un paral·lelisme semblant, si bé amb una diferència gens menor. Aquell afer de corrupció no va afectar les instàncies constitucionals.
Possible efecte en altres condemnes
Ara, amb el que s’ha fet deixa la porta oberta perquè es repeteixin les mateixes consideracions i s’anul·lin les condemnes dels expresidents de la Junta d’Andalusia, Grinán i Cháves, i d’aquesta manera aquest afer tan greu, que va consumir milions d’euros i anys de tramitació judicial, quedaria en no res per als principals responsables polítics i només pagarien el “pato” les figures de segona línia.
Pot resistir la credibilitat de la democràcia espanyola un escenari com aquest?
Loading ...
