En els últims dies s’ha convertit en notícia Luna, una jove de 20 anys, voluntària de Creu Roja , que viu a Móstoles i estava realitzant les seves pràctiques de Grau d’Integració Social a Ceuta. Qui li havia de dir que per fer bé el bé es convertís en notícia! Estem tan mal acostumats al fet que només siguin protagonistes els dolents de la pel·lícula que quan algú demostra el que hauria de ser normal -i de fet ho és- es converteix en notícia.
Els mitjans de comunicació van captar el moment en què la jove feia una abraçada plena de tendresa i humanitat a un immigrant que havia arribat a la riba, després d’haver patit molt. Aquest gest que ens ha tornat a tots en certa mesura la confiança en la bondat de l’home i que reflecteix l’amor i el lliurament de milers de voluntaris de tantes i tantes ONG per estar a prop dels més pobres i necessitats. Un gest que ha donat la volta al món i que com ha dit Creu Roja a les seves xarxes socials “hi ha moltes lunas que ajuden cada dia a persones com les que arriben a Ceuta”. En aquesta pandèmia molts voluntaris com Luna, tot i la distància social, han trencat aquestes mesures -fins i tot contagia’n- per abraçar a qui ha perdut la feina, a qui no sap com alimentar la seva família o no troba esperança en el futur.
No obstant això com tot a la vida, sempre hi ha qui s’encarrega d’entelar les bones notícies. El gest de Luna abraçant el jove immigrant també ha estat objecte de polèmica, perquè si a moltes persones amb cor els ha commogut i els ha servit per reconèixer el treball de milers de voluntaris, hi ha hagut altres en què el cor no batega de la mateixa manera, i no batega amb amor cap a l’altre, sinó que es mou amb odi, amb menyspreu, expressat en insults i en desqualificacions. Persones que a través de les xarxes socials de Luna s’han dedicat a insultar-la i a atacar-la només per fer el bé. És trist que això estigui passant en la nostra societat i que no es respecti absolutament res ni ningú.
És clar que estem en una societat en què hi ha llibertat d’expressió i d’opinió, però no tot s’hi val. Tot té un límit. Els atacs personals no es poden consentir i per això és necessari que s’estableixin -si no n’hi ha ja- unes regles i unes pautes de comportament en les xarxes socials que evitin que es produeixin casos com el de Luna que ha hagut de tancar les seves xarxes socials davant tants atacs.
Tant de bo hi hagi moltes “lunas” en les nostres vides que tractin amb tendresa, amb amor i amb humanitat a aquelles persones que només busquen un món millor, que necessiten esperança i que no han tingut la sort de viure en l’altra part de món, on potser no s’entengui per què es veuen obligats a emigrar. No sabem què haurà passat amb el jove immigrant, però el que sí que sabem és que no oblidarà que després d’arribar exhaust a la riba hi havia algú que li va dir “no et preocupis. Aquí estic”.
Loading ...
