Són conegudes ja les dades dels registres civils sobre la mortalitat per sobre del que és normal en aquests dos últims mesos. No totes són a causa de la Covid-19, però sí la part més important d’aquest excés que presenta altres patologies que estan induïdes per la crisi hospitalària patida a causa de la pandèmia.
L’observació de les dades sobre l’excés de mortalitat en relació amb el 20 i 27 de maig crida l’atenció. En la gran majoria de CCAA, es dóna l’excés, si bé amb grans diferències. Aquest excés de mortalitat destaca pel seu baix impacte en el cas de Canàries, Múrcia i Galícia que se situen en excessos que van del 4,2 a l’11,2%, molt poc. També Andalusia malgrat que la seva importància demogràfica presenta un excés de mortalitat petit, entre el 8,7 i el 14,7%, segons si s’observa la data de 20 o 27 de maig. La distància amb Madrid, Castella-la Manxa i Catalunya és sideral, perquè l’excés de mortalitat a la comunitat madrilenya és del 214,3%, la de Castella-la Manxa 176,9, i la de Catalunya en tercer lloc 108%. Però el que crida l’atenció i el que hauria de marcar un senyal d’alerta és l’evolució catalana.
En la majoria de comunitats els percentatges entre aquelles dues dates es mantenen pràcticament constants o creixen poc. No és el cas de Madrid, on entre el 20 i el 27 de maig, l’increment en punts percentuals és de 31. A Castella-la Manxa de 25,3, però és que a Catalunya és pràcticament de 70 punts d’increment d’excés de mortalitat en una setmana. És una evolució absolutament anòmala que pot tenir l’explicació d’un gran retard en l’apuntament de les defuncions, però si no fos així hauria d’alertar sobre la dinàmica subjacent que presenten aquestes xifres, perquè parlarien d’un risc potencial de rebrot important. El Departament de Sanitat hauria d’aclarir amb relació a l’administració de justícia l’explicació d’aquest fenomen que només s’ha produït en el cas de Catalunya.
Más información sobre el coronavirus en ESPECIAL CORONAVIRUS
Loading ...
