El passat 4 de juliol, Dia de la Independència i Diada dels Estats Units, el president Donald Trump es donà el gust de promulgar la “llei fiscal” que ha d’implementar un bon nombre de promeses electorals.
Entre les seves mesures, destaquen l’increment de les despeses militars, el finançament de la seva campanya d’expulsió d’immigrants, la baixada d’impostos, i en paral·lel diverses reduccions pressupostàries, incloent-hi el programa Medicaid.
Durant una cerimònia a la Casa Blanca que inclogué una desfilada aèria dels bombarders furtius B-2 que havien bombardejat l’Iran uns dies abans, Trump proclamà que els Estats Units entraven en la seva “edat daurada”.
El president republicà Trump s’havia fixat com a objectiu signar la llei fiscal en ocasió del 249è aniversari de la independència del país respecte de la corona britànica, una fita que fou possible perquè la votació final de la llei a la Cambra de Representants tingué lloc in extremis el dia abans.
En els seus escassos sis mesos en el govern, Donald Trump ha insuflat un ritme dramàtic a l’acció de govern, obtenint nombroses victòries.
En matèria de política interna, està desplegant les seves polítiques contra la immigració irregular com tenia previst i a pesar de les mediatitzades manifestacions a Los Angeles.
El Tribunal Suprem (que Trump mateix decantà a favor dels conservadors durant el seu primer mandat) l’ha recentment blindat contra les decisions del poder judicial que volien, com succeeix sovint a Europa, extralimitar-se en la seva funció de vigilar l’acció del govern.
La borsa, com l’índex S&P 500, torna a estar en màxims històrics després d’un ensurt arran dels aranzels.
A l’esfera internacional, la decisió d’intervenir militarment a l’Iran en suport d’Israel arrencà un acord d’alto el foc de la part del règim dels aiatol·làs, i demostrà de passada la seva vulnerabilitat. A Europa, Trump es passejà a la cimera de la Haia com el patró de l’Aliança. El numeret en solitari de Pedro Sánchez quedà en això, un espectacle, perquè ell mateix signà la declaració volguda pel president dels Estats Units com tots els altres líders europeus.
Amb tot, hi ha algunes ombres
Trump tenia grans esperances posades en què aconseguiria ràpidament que les armes callessin a Ucraïna, però l’immobilisme de Kíev, i sobretot el de Moscou, l’han acabat desenganyant. De fet, el president ja ha passat al que advertí seria el seu pla B, endurir les sancions contra Rússia.
Trump també ha perdut un dels seus socis clau durant la campanya electoral de l’any passat, Elon Musk. Encara que es tractava d’una aliança quasi impossible de mantenir a causa de les profundes diferències ideològiques entre els dos homes, i que sens dubte ha beneficiat molt més al president que no pas a l’empresari.
Més enllà de la pertinença de les seves polítiques, és innegable que Donald Trump és un president que governa de forma eficaç i ofereix resultats als seus electors. La diferència amb la situació europea, on els líders governen a cop d’anuncis mediàtics i regulacions inaplicades, no podria ser més flagrant.
El president Trump ja ha passat al que advertí seria el seu pla B, endurir les sancions contra Rússia Share on X
Loading ...
