En el seu darrer llibre, El risc de la veritat, Josep Antoni Duran i Lleida posa en negre sobra blanc la seva experiència personal i la seva visió del passat, present i futur de Catalunya i Espanya.
Considerat per unanimitat com un polític de raça, la seva activitat ha estat fonamental per establir acords entre diferents forces polítiques. El seu nom va sonar en moltes ocasions com a possible Ministre del Govern i com a relleu de Jordi Pujol.
Les tensions en la coalició de CiU, la negociació amb Aznar per la seva investidura, les relacions amb Arzalluz i el nacionalisme basc, l’ombra de la corrupció, el gir independentista del nacionalisme conservador, l’aposta per una tercera via, la ruptura d’Unió, les relacions amb els mitjans de comunicació … Assumptes que s’aborden en primera persona i de manera clara i rotunda.
Josep Antoni Duran i Lleida va néixer a Alcampell (La Franja, Osca), l’any 1952, i és advocat, llicenciat en Dret i diplomat en les Comunitats Europees. Com a polític en exercici, va militar a Unió Democràtica de Catalunya des de l’any 1974 fins a la desaparició del partit i va ser president del Comitè de Govern. També va ser tinent d’alcalde del primer ajuntament democràtic de Lleida; diputat al Congrés, al Parlament Europeu i al de Catalunya; conseller de Governació i Relacions Institucionals de la Generalitat de Catalunya; secretari general de la federació de CiU, i portaveu del grup parlamentari de Convergència i Unió a les Corts Generals. A més, ha estat president de la Comissió d’Afers Exteriors i president de la representació de la Generalitat a la comissió bilateral Estat-Generalitat.
En l’actualitat, exerceix d’advocat i és coordinador del Fòrum de Diàleg Espanya-Itàlia.
El 2011 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Editorial Proa, març 2019
